Cada curs preparo un bon grapat de llibres per llegir; sempre ha estat la millor manera de desconnectar. Aquest any – una vegada més- havia començat a llegir quan els meus fills deien que feia una lectura massa ràpida i , per tant, superficial... per a ells era impossible llegir tant i en tan poc temps.
M’animo a compartir amb qui li pugui interessar algunes idees d’un dels llibres que més m’ha impactat aquest curs: Gritt, el poder de la passió i de la perseverança. L’autora: Ángela Duckworth, és professora de la Universitat de Pensilvània i deixeble de Martin Seligman. La seva xerrada TED ha rebut més de deu milions de visites i ha generat un nou terme: «Grit», en l’àmbit de la Psicologia.
Què és més important per l’èxit: el talent o l’esforç? Duckworth desenvolupa una proposta per ajudar a desenvolupar el nostre potencial. Situa la clau de tot plegat en el nostre grit: la nostra passió i perseverança davant les metes a llarg termini.
L’obsessió amb el talent ens confon i no ens deixa veure els ingredients fonamentals: tenir clar l’objectiu que es vol assolir i ser persistent per a aconseguir-lo. «Sense esforç el talent no és més que el nostre potencial sense manifestar».
Les metes i els objectius perseguits per les persones troben un sentit més profund quan es tracta de metes dirigides als altresAquest Grit ha estat mesurat en diferents situacions en estudis longitudinals amb rigor científic i mitjançant el test del Grit. Algunes de les qüestions plantejades en un test de deu preguntes com ara: les idees i els projectes nous a vegades em distreuen dels anteriors?; acabo allò que començo?: he superat dificultats per vèncer un repte important?, per exemple.
Primer es presenta el Grit com un dels predictors més importants respecte de l’èxit i la possibilitat de tothom per entrenar-lo.
La passió s’entén com a un component principal de la constància al llarg del temps i no de la intensitat; reflecteix la «consistència en la direcció».
El segon component del Grit és la perseverança: compromís amb els objectius, acabar el que es comença, tolerància al fracàs.
Un altre plantejament proposat per l’autora és la dualitat esforç versus talent respecte al que ens diu que l’esforç compta el doble que el talent i ens apunta altres fortaleses del caràcter com ara la humilitat, la intel·ligència social i la bondat.
L’aplicació en educació ha estat immediata. Un estudi amb quatre-cents professors (www.teachformaerica.org) per mesurar la seva escala de Grit i la seva felicitat va confirmar la hipòtesi inicial: els professors que afrontaven les dificultats amb una actitud positiva tenien més grit que els pessimistes.
La darrera idea a destacar és: «el meu treball fa que el món sigui un lloc millor». Les metes i els objectius perseguits per les persones amb Grit troben un sentit més profund quan es tracta de metes dirigides als altres.
Quatre claus per entrenar el teu Grit: tinc un interès sostingut en el temps, el poso en pràctica, tinc un propòsit que contribueix al bé comú i quin és el meu grau de convicció davant de tot plegat?
