El dilluns vinent se celebra la Festa del Xai, l’Eid al-Adha. La darrera vegada que vaig viure aquesta festivitat musulmana, encara treballava a Jerusalem; però, curiosament, Tarragona ja em rondava. Molt probablement, els anyells que se sacrificaven prop de casa meva eren xais catalans... I havien passat pels nostres molls. El 87% de les exportacions d’ovelles vives de Catalunya s’envien a països del Pròxim Orient, i Tarragona n’és el port de sortida.
Pensant en aquesta dada, llegeixo el reportatge amb què encetem aquest exemplar del Diari: Àsia mira cap al Port de Tarragona per portar-hi vehicles sostenibles. Una aposta que convertiria la ciutat en un enclavament vital aquesta indústria i que implicaria una inversió de 250 milions d’euros i la creació de 1.200 llocs de feina.
Alhora, penso en les recents eleccions europees, i en tot el que ens juguem a Brussel·les: la forma dels nostres envasos, la connectivitat dels nostres mòbils, les normes que seguiran els nostres pescadors, la legislació que incidirà en la nostra indústria química, els programes a què optaran els nostres universitaris, la fruita que mengem...
Penso en tot això, i no soc capaç de veure gaires fronteres entre la informació local i la internacional. Tot està entortolligat. Així que... Què és interessant i important pel lector tarragoní? Tot el que l’importa i l’influeix. I això pot trobar-se al Serrallo, a Llevant, a Brussel·les o a Taipei.
