Aquest matí a les 11.00 h, als Jardins del Camp de Mart, a Tarragona, presentem la novel·la epistolar A orillas del rubicón, que han escrit a quatre mans Francisco Uría, advocat de l’estat en excedència, i José Luis Hernández Garvi, escriptor. Sobre aquesta obra, que ens ofereix un contingut de gran actualitat, mantindrem una conversa entre els tres en el marc de Tarraco Viva, que finalitza aquest diumenge després d’uns dies d’intensa activitat. És un plaer participar en la programació d’un festival dedicat al món romà que enguany ha complert 25 anys i que en aquesta edició se centra en el poder i vida en una ciutat romana.
A la novel·la esmentada es recorda que Roma es va aixecar sobre ciments d’ambicions i traïcions, en un context cultural on el culte a la personalitat i l’obsessió per la glòria estaven a l’ordre del dia del poder. Si féssim un núvol d’etiquetes per a les xarxes socials, al costat d’aquestes idees no hi faltarien –com succeeix A orillas del rubicón– paraules com estratègia, corrupció, espies, tirania, mentides, hipocresia, necis, vanitat, arrogància, pedanteria, sacrificis, immolacions, recriminació, conspiració... Un encadenat d’accions associades sens dubte als qui ostentaven el poder i gestionaven les vides de la ciutadania, que és qui realment omple de vida els carrers i les places.
És un plaer participar en la programació d’un festival dedicat al món romà que enguany ha complert 25 anys i que en aquesta edició se centra en el poder i vida en una ciutat romana
Precisament, a la gent de la Tarragona romana ha volgut retre homenatge aquest any Tarraco Viva, aprofundint en el coneixement d’edificis que va propiciar l’imperi romà, però també en la vida quotidiana de les persones: els seus jocs, la seva cuina, quins usos feien dels espais públics, la seva artesania, la seva relació amb el poder, el seu art, l’urbanisme que els acollia i ha posat cara també a alguns personatges més anònims.
Socialitzant el patrimoni de Tarraco contribuïm a conèixer millor aquell passat que, com s’expressa amb el núvol de paraules que he recollit, en molts aspectes no eren un exemple a seguir, però que ens serveix per extrapolar comportaments, millorar el present i preveure actuacions, en un exercici de prospectiva que ha de contribuir a millorar la nostra espècie, cosa que es fa amb una programació diversa que arribi a tots els públics, innovant en formats, amb noves propostes educatives, implicant cada vegada més a les entitats i incidint especialment en sectors de població que encara no hi estan molt familiaritzats com enguany s’ha considerat als joves.
Tarraco Viva, tal com la coneixem ara, és va dissenyar després d’analitzar diferents models, optant finalment per l’anglosaxó, conegut com a re-enactment i living history, perquè s’organitza des dels museus i des de centres de patrimoni, amb professionals de l’arqueologia, és a dir, des del coneixement científic. En aquesta línia, aprofita les aportacions científiques que grups de recerca -com els de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)- van obtenint amb les seves investigacions i transformen aquesta informació en continguts que beneficien a la ciutadania. Iniciatives com Tàrraco Viva contribueixen, a més, a la internacionalització d’aquesta recerca científica, que es transforma en una proposta atractiva per al públic en general i afavoreix un turisme de qualitat.
A la novel·la ‘A orillas del rubicón’ es recorda que Roma es va aixecar sobre ciments d’ambicions i traïcions, en un context cultural on l’obsessió per la glòria estava a l’ordre del dia del poder
Cal recordar que aquest festival romà té les seves arrels en una acció per donar suport a la candidatura de Tarraco per ser Patrimoni de la Humanitat, a les acaballes dels anys noranta del segle passat, quan es va concebre una programació especial de divulgació històrica per visibilitzar l’estimació de la ciutadania envers aquest llegat, ja que la UNESCO, que atorga la preuada distinció, li donava molta importància al fet que obtenir aquest reconeixement no era únicament un assumpte d’interès acadèmic o científic, sinó que hi havia un recolzament social.
També és important assenyalar que Tarraco Viva no va néixer de cop i volta, sinó que era fruit d’un llarg recorregut de treball d’erudits i entitats que des de molts anys abans havien realitzat molts esforços per preservar, defensar i donar a conèixer el nostre patrimoni, cas dels 150 anys de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, la tasca del Museu d’Història de la Ciutat, la del Museu Nacional d’Arqueologia, la de la Universitat Rovira i Virgili, i iniciatives com el TED’A (Taller Escola d’Arqueologia). Sense aquest substrat hagués estat molt més difícil impulsar una oferta d’aquestes característiques.
Alhora, Tarraco Viva ha propiciat, en paraules de Magí Seritjol, director del festival, que a Tarragona molta gent visqui del patrimoni històric d’una manera directe, com els grups de reconstrucció històrica, que ja han arribat a la dotzena. Si hi afegim el gremi de llibreters, educadors, professionals de la restauració... són més de 500 persones oferint activitats. Tarraco és Viva!
