El 12 de maig, des de l’any 1965, les infermeres celebrem el nostre dia, el Dia Internacional de la Infermera. Una data instaurada per homenatjar la feina de les infermeres i recordar la figura de Florence Nightingale, fundadora de la infermeria moderna.
Des del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona ens sumem a aquesta Jornada celebrant un acte d’homenatge a les més de 200 infermeres col·legiades que es jubilen enguany.
Però és cert, que més enllà de tenir un dia dedicat, ens volem i ens cal reivindicar-nos. Les infermeres som un col·lectiu professional necessari i clau, una peça bàsica dins els sistema de salut, curem, atenem i acompanyem al pacient en diferents moments i situacions vitals.
Perquè la nostra és una professió vocacional on cuidem i curem, i ho fem des del coneixement i l’expertesa. Disposem d’una base sòlida de coneixements (Grau i Especialitat), sovint incloent el doctorat i competències específiques. Queda clar que el nostre és un col·lectiu i una especialitat que s’exigeix molt a sí mateixa en formació i preparació per a la tasca sanitària i social que ens pertoca.
El nostre és un col·lectiu i una especialitat que s’exigeix molt a sí mateixa en formació per a la tasca sanitària i social que ens pertoca
Perquè fer d’infermeres és donar milers de respostes a les persones ateses i prendre decisions, des d’un punt de vista clínic: valorant un problema de salut i executant les intervencions que calgui; i des d’un punt de vista de gestió: des d’un lideratge compartit i col·laboratiu.
Els reptes de futur en salut
El futur ens plateja nous reptes que ens caldrà entomar i pels que, sabem, estem plenament preparades. Les properes dècades ens confronta amb una població cada com més envellida, més fràgil i dependent, on caldrà treballar amb polítiques de salut que ofereixin atenció a aquesta població i en garanteixin el seu benestar.
Només una mirada a llarg termini ens pot col·locar en situació de donar-hi una resposta adient. I per això caldrà comptar amb el nostre potencial professional, perquè dominem el treball en equip i ens exigim sempre estar al dia dels nous coneixements en salut, en donar respostes a les noves necessitats i en aquells abordatges menys medicalitzats de l’atenció a les persones.
L’entorn post pandèmic ens porta a noves malalties, com la Covid persistent. De fet, un metanàlisi de 194 estudis, recentment publicat, revela una prevalença conjunt de Covid Persistent de fins al 45% dels pacients hospitalitzats i no hospitalitzats. L’atenció a aquestes persones que presenten quadre clínics diversos i davant dels quals, en molts casos, la ciència en salut encara investiga com tractar-les, serà fonamental. Hi hem d’esmerçar esforços, expertesa, coneixement i empatia per fer-hi front.
Vull recordar que la ciència ja ha demostrat que països amb més infermeres presenten nivells de salut més elevats
Igualment, després del Covid, tenim un increment importantíssim de malestar emocional i malalties mentals. També en aquest sentit tenim evidència científica. Diferents estudis senyalen que després de la pandèmia, a tot el mon, s’ha incrementat un 25% la prevalença d’ansietat i depressió. I aquí és indiscutible que les infermeres de salut mental tenen les eines, la formació i l’experiència per acompanyar a les persones que pateixen malestar emocional, depressió i que fins i tot han portat a terme una conducta suïcida.
El col·lectiu infermer, ara
La societat i la seva salut ens demana estar a l’alçada. I per fer-ho, ens cal ser més. A Catalunya falten 23.000 infermeres; de fet, les ràtios a l’estat espanyol son de 6,09 infermeres per cada 1.000 habitants (a Tarragona la ràtio encara és menor 5,06), mentre que la mitjana europea és de 8 infermeres per cada 1.000 habitants. Ja fa anys que des de CODITA insistim en equiparar-nos a les mitjanes europees, i retallar desigualtats territorials que existeixen, fins i tot dins de Catalunya mateix.
Això ho diem amb un objectiu: que augmentem la seguretat, la qualitat del seguiment a la persona atesa, l’accessibilitat, i que aconseguim la fita de reduir els temps d’espera que fan de barrera entre la població i el sistema de salut.
I ens cal ser més, també en els llocs de decisió. Només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió. Estem lluny dels lideratges merescuts, conscients com som que per fer una atenció amb qualitat cal incrementar la nostra capacitat de gestió. Les infermeres disposem de les habilitats i aptituds que ens fan òptimes per a posicions de la màxima responsabilitat, tant pot ser dins d’un hospital, consorci, centre de salut o àrea sanitària.
Finalment, vull recordar que la ciència ja ha demostrat que països amb més infermeres presenten nivells de salut més elevats. I no només això, sinó que la població de Catalunya entén que el paper de la infermera en tots els nivells de l’àmbit sanitari és cabdal.
I sota aqueta premissa treballem des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona, contribuint al desenvolupament professional, impulsant la recerca i formant-nos, perquè les infermeres seguirem al costat de la població, atenent, curant i cuidant als nostres pacients perquè tenim el compromís de construir un mon més just i més saludable.
