Les eleccions municipals de diumenge van deparar moltes sorpreses, com ens tenen acostumats molts comicis. El sondeig de la CCMA a les 20 h ja anunciava uns resultats per a Tarragona que podien estranyar però que després, amb el recompte, es van demostrar bastant encertats, regidor amunt o regidor avall.
Una combinació de factors, generals, locals I personals, han influït en els canvis. En els propers dies els experts politòlegs o sociòlegs segur que en faran una anàlisi en profunditat.
La baixa participació, més d’onze punts per sota de la de 2019 (51,71% i 62,97%, respectivament), pot denotar moltes coses: desinterès per l’entorn, escepticisme davant la política municipal o desafecció pel desencant de l’independentisme.
La moderada victòria del PSC va ser la primera sorpresa de la nit, nodrida per la tendència general a tornar al constitucionalisme i el càstig als partits sobiranistes, per la trajectòria de governs socialistes a Tarragona, per la desaparició de Ciutadans.
L’abstenció pot denotar desinterès, escepticisme davant la política municipal o desencant de l’independentisme
El cas Inipro no ha passat factura a la formació socialista ni tampoc el fet que Rubén Viñuales fos el líder durant anys d’una altra formació política, Ciutadans.
Ara, l’avançament de les eleccions estatals al juliol reforça el propòsit socialista de governar en solitari a la Plaça de la Font.
La segona sorpresa va ser la reculada lleu d’ERC i la no victòria electoral, victòria que podia haver estat esperable en un alcalde que després d’un mandat amb entrebancs seriosos (pandèmia de la COVID, derogació del POUM, accident d’IQOXE) podia haver-se consolidat en el càrrec. En tot cas, les urnes l’han privat a ell, al seu equip i els aliats, de poder continuar, en uns altres quatre anys, les tasques engegades i de poder mostrar feina feta. Quatre anys de mandat es fan curts per poder dur a terme projectes.
A Vox l’han votat des de totes les zones de la ciutat. Ja els tenim a prop, presents en la política quotidiana del dia a dia
Una altre canvi ha estat la reorganització i l’ascens lleu de la dreta, que ha passat de dos regidors del PP i quatre de Ciutadans a quatre del PP més els tres de Vox. Aquest espectre polític es reorganitza i es rearma.
A Vox l’han votat des de totes les zones de la ciutat, especialment a S. Pere i S. Pau i al Nou Eixample Nord. Ja els tenim a prop, presents en la política quotidiana del dia a dia, emparat el seu fosc programa feixista en la frase «inofensiva» de campanya de «Cuida lo tuyo».
Les formacions Junts per Catalunya, En Comú Podem, sense variacions, s’han mostrat electoralment estables suportats per uns votants fidels. La desaparició de la CUP del saló de plens, per pocs vots, també ha estat inesperada, perquè tenen una base minoritària però sòlida.
La política és complicada, el factor humà compta. Davant d’un nou mandat municipal, no sé si és demanar massa que els nous governants continuïn amb les coses ben fetes pels seus antecessors i que no llencin els cartipassos de projectes que trobin al calaix perquè no els han fet ells.