Hi ha una pel·lícula francesa molt interessant, titulada El hijo del otro (2012), que explica la història de dos joves, un d’israelià i un de palestí, que van ser intercanviats per error en néixer. L’àrab va créixer en una família hebrea i el jueu en una família de Cisjordània. Quan el primer intenta fer el servei militar, es descobreix l’error comès anys enrere, i s’obre una caixa de pandora per a les dues famílies. El film reflexiona sobre el concepte de la identitat, però també posa en relleu l’absurd abisme que implica néixer en un lloc o altre.
L’Estat d’Israel va consumar ahir la seva revenja contra Hezbollah per l’atac de dissabte passat als Alts del Golan, en el qual van morir dotze menors, tot bombardejant Beirut. «Hezbollah és responsable de la mort de criatures innocents», deia dissabte el portaveu de l’exèrcit, Daniel Hagari. «Aquests nens són els nostres fills; tots són fills de tots nosaltres», deia dilluns el primer ministre Benjamin Netanyahu, de visita al poble atacat.
Des de l’inici de la guerra entre Israel i Hamàs, més de 14.500 nens, nenes i adolescents palestins han mort a la Franja de Gaza. Milers més passen fam i penúries, o no troben el tractament mèdic necessari. Les criatures de Gaza també són fills i filles d’algú. També són innocents. I, com els petits dels Alts del Golan, també mereixen pau. Viure o néixer a un lloc o altre potser canvia la identitat de petits i adults, però no els drets i la dignitat.