Mal educats, salvatges, idiotes

La plantofada del Consell d’Europa a l’Estat espanyol per manca de garanties per la llengua catalana en l’ensenyament a tots els nivells educatius, en el sistema de salut i en l’àmbit judicial no és la primera, però això no permet prendre-se-la pel pito del sereno. La poca o nul·la reacció de l’administració espanyola (velis nolis és la de tothom) davant d’aquests avisos del Consell d’Europa és l’esca per a que genteta com una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus obligui una mare amb un fill amb síndrome d’Asperger a parlar en castellà si vol que l’atengui. O que dos empleats de les empreses de missatgeria Paack i GLS es neguin a entregar els paquets als destinataris perquè els parlen en català. Saben que no els passarà res per discriminar les persones per raó de la seva llengua, per esclafar els seus drets lingüístics i la seva dignitat. El Consell d’Europa denuncia que l’administració de l’Estat gairebé no treballa en llengües cooficials. Ai, desgraciats, si ni la web de la Casa Reial te una versió completa en català! Què han de fer la psicòloga o els missatgers (que ni tenen passaport espanyol, per entendre’ns) davant d’un desinterès tan olímpic? No és el deixeble menys que el seu mestre. En fi, no cal posar-se altiloqüent: és de mal educats, de salvatges, d’idiotes —en el sentit original de la paraula, que designa en grec clàssic a qui no s’interessa pels afers públics—. Quina mandra haver d’escriure peces com aquesta en ple segle XXI.