La Puríssima, vint segles

Com ens hauríem comportat si haguéssim pogut escollir la nostra mare? Em sembla que hauríem elegit la que tenim, emplenant-la de totes les gràcies. Això feu Crist. Avui els catòlics celebrem la Puríssima —la concepció immaculada de Maria, la Mare de Déu— i la cita de sant Josepmaria Escrivà explica la substància d’aquesta festa: que Maria va ser preservada del pecat a l’hora de ser concebuda i visqué lliure de malifetes. Els teòlegs ho expliquen amb cinquanta raons —és la seva feina—, però segurament cap com la que es va empescar Joan Damascè, un sirià del segle VII, que descriu així el sentit del cúmul de gràcies que adornen Maria: convenia, Déu podia fer-ho: doncs ho va fer. Aquesta formulació curta, però, és del franciscà escocès Joan Duns Escot, teòleg i filòsof original, mig excèntric, del segle XIII. La Puríssima és una festa molt popular entre els catòlics, que sempre han venerat la immaculada concepció de Maria, fins al punt que Pius IX la declara dogma el 8 de desembre de 1854. Només competeixen amb la diada d’avui la Mare de Déu d’Agost (l’Assumpció) i la festa de les Mares de Déu Trobades del 8 de setembre, dia de les Queralt, Núria, Vinyet, Sogues, Tura, Serra, Claustre, Meritxell... Per què tanta festa? Per moltes raons. Una és de Chesterton: Maria «encarna com a ésser humà complet tot el que l’Església ha de dir a la humanitat». Per molts anys —aquí i a París.