Des del disseny de la mascota (el Cobi de Mariscal), fins a l’encesa del peveter amb la fletxa llançada per l’arquer Rebollo, tot van ser meravellaments. Tanmateix, si tornem a veure les cerimònies de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, repapegen.
Molt poques coses aguanten el pas del temps. Els comentaris de Matías Prats i Olga Viza són per llogar cadires. La coronació de la glossa arriba quan la Viza li amolla al Matías: «Déjame que te diga que el nuestro es el abanderado más apuesto».
El cerimonial dels Jocs de Barcelona 92 va significar una agosarada renovació de l’espectacle olímpic
El portador de l’estendard er a el llavors príncep d’Astúries, l’actual rei. Aquesta vegada ha estat París la més agosarada en organitzar per primera vegada una cerimònia inaugural fora dels estadis, convertint el Sena en escenari lineal. París és molt París.
Lamentablement, allò que no canvia mai és l’objectiu terrorista de convertir els Jocs en un aparador de la violència. Barcelona 92 va frustrar els plans d’ETA. França, malgrat totes les prevencions, no ha pogut evitar l’atac massiu a la xarxa ferroviària d’alta velocitat. A l’hora d’innovar, el terror sempre porta la davantera.
