La història de l’estació de l’AVE, de l’alta velocitat o del Camp, ja no sé ben bé com anomenar-la, acumula tants capítols com contratemps i ensopegades a les seves espatlles. Les instal·lacions són espectaculars i de primer nivell, aquí no hi tinc res a dir. El servei és de qualitat i els trens arriben, en aquest cas sembla que sí, ben puntuals. En general, l’experiència és bona.
Però hi ha un tema de fons que encara ara desperta una gran indignació i incomprensió. Què va passar ara fa prop de dues dècades? Per què es va prendre la decisió d’ubicar-la lluny de totes les altres estacions i transports?
Fa 18 anys que va obrir (surrealista, ja és major d’edat!) i encara ara no ho entenem. Però allà la tenim, al nostre servei i encara massa desconnectada del món, amb taxis insuficients, autobusos que no permeten pagar amb targeta i sense caixers on poder treure efectiu. Però també hi ha la història del pàrquing, amb un preu prohibitiu que quasi costa més que el propi bitllet d’alta velocitat.
I què passa? Que hi ha molta gent que no veu clar desplaçar-s’hi amb transport públic i que tampoc veu amb bons ulls pagar el que costa el pàrquing. Gent que arrisca la seguretat dels seus vehicles aparcant a les immediacions de l’estació, al voral de la carretera, donant una imatge desoladora a la seva porta d’entrada i posant també en risc la seguretat dels seus vehicles. I és que els robatoris són una constant.
Aquesta setmana, els Mossos han detingut dues persones més –i ja no sé quantes en devem portar- per un robatori en un vehicle estacionat a l’estació de la Secuita. I ara diuen que faran un aparcament ‘low cost’.
Aconseguirem millorar les connexions? Aeroport i l’estació de la Secuita estaran connectats com toca? Tot allò necessita solucions i les necessita ja.
