Vam rondar pels masos de la Gorra, d’Estil·les i de Gibert fins als Pallaresos i vam tornar a la Secuita. A la tarda, al xat del grup, l’amic Raül Lluís avisava que en arribar a casa es va adonar que duia una paparra enganxada al coll. Va anar al CAP per extraure-la i li van receptar cinc dies d’antibiòtics.
El doctor Pla, que ve al grup de caminadors, ens il·lustra de la perillositat de les paparres, sense alarmar perquè les probabilitats que s’enganxi un d’aquests insectes són remotes. Però són, com acabem de comprovar ben a prop.
La setmana passada vam fer una caminada pels tocoms del Tarragonès. Vam tornar amb un caminaire de més: una paparra
Ahir mateix, La Vanguardia publicava un reportatge de Joaquim Elcacho sobre «la invasió» de paparres que pateix Catalunya, però tranquil·litzava pel fet que en cap cas s’han detectat paparres Hyalomma lusitanicum portadores de malalties greus com la febre hemorràgica Crimea-Congo que fins i tot poden causar la mort. La proliferació de senglars, conills i cabirols, així com la sequera, afavoreixen l’expansió de les paparres. No en teníem prou amb la proliferació de polítics paparres. Ara també ataquen els paràsits genuïns.
