Des de la humilitat del consumidor, desitjaria, si no és molt demanar, que aquesta «reforma absoluta» incorporés mesures perquè, quan arribi el rebut de la llum, els mortals puguem entendre què és el que paguem.
D’entrada, amb aquesta «reforma absoluta», ja tremolo perquè preveu recaptar 25.000 milions d’euros amb un nou impost que gravarà el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils.
Abocaria tot el cabàs a què aquest nou impost a les multinacionals energètiques l’acabarem pagant els consumidors. Ahir mateix vaig rebre una carta d’Endesa on m’anuncien que, a partir d’ara, les meves factures «inclouran el concepte regulat Cost tope del gas RDL 10/2022 (només per a Península)».
Aquest nou càrrec és per compensar a les companyies productores pel topall al preu del gas imposat pel Govern perquè no es dispari el càlcul de les tarifes arran de la crisi gasista amb Rússia. És maquiavèl·lic: per pagar menys hem de pagar. Per rematar-ho, el rebut de la llum m’informa que l’energia que gasto frega la lletra G de «màxim impacte ambiental», com si jo en fos el culpable de l’origen contaminant del subministrament. Afedemón!