L pluja dels darrers dies no ha servit prou per oblidar la sequera, però ha donat al camp i als boscos catalans un altre aire més alegre. En algunes zones, les arbredes estan exultants, com en la vall del naixement del Foix, «el riu sense aigua». Tot és verd i humit fins al punt d’esbaldregar-nos en els pedregars relliscosos del sender. Devien dur la protecció de la Mare de Déu de Foix, patrona del Penedès, des del santuari de la qual hem començat la caminada.
Diu la tradició popular que la imatge de la Mare de Déu de Foix, morena i amb el Nen en braços, és germana de la Verge de Montserrat i també de la de Penyafel, a Santa Margarida i els Monjos.
Foix, la patrona del Penedès, era un nom molt habitual en les noies de la comarca. Hem visitat el seu Santuari mentre escapaven gotes
O sigui que a Catalunya, pel cap baix, n’hi ha tres de Morenetes. I la Moreneta de Foix, com canten els seus gojos, és generosa amb la pluja: «Vostra mirada conhorta les penes del cor / i ens porta abundosa l’aigua que el camp sec conhorta / i que el Penedès somreia». Queda clar que, en matèria de devocions marianes, unes Verges tenen la fama i les altres carden la llana.