Per a Carlos Lesmes no hi ha dubte: primer és la justícia i després la política. Així ho hem de concloure segons el seu discurs en l’obertura de l’any judicial. Lesmes va assegurar que la «desjudicialització» de les causes lligades al procés independentista pot acabar amb el principi d’igualtat davant de la llei i comportar «el triomf de la indissimulada pretensió d’impunitat de determinades categories de subjectes davant la resta dels ciutadans pel simple fet de la seva capacitat d’influència política».
És a dir, les decisions polítiques no poden passar per damunt de les sentències judicials. Hi ha una expressió clàssica del Tribunal Suprem nord-americà que el descriu com «nou escorpins tancats en una botella». Una definició que ben bé podríem traslladar a l’organisme que presideix Lesmes, per cert, de manera més que caducada.
Un enigma que queda per resoldre és saber què va ser primer, l’ou o la gallina. El president del Tribunal Suprem n’ha resolt un altre no menor, d’enigma. Què va ser primer, la política o la justícia?
Suposo que després d’aquest episodi de confessió pública tothom tindrà clar què passaria si els membres de les altes instàncies judicials fossin elegits pels mateixos jutges. La política ha de ser abans que la justícia perquè és la que emana de la voluntat del poble. La convivència no pot dependre d’una ampolla plena d’escorpins.
