El 14 d’octubre de 1912, Theodore Roosevelt es dirigia a fer un míting a la localitat de Milwaukee, Wisconsin. De sobte, John Flammang Schrank va disparar al pit del candidat del Partit Progressista amb un Colt del 38. La bala va travessar l’estoig de les ulleres i el gruixut manuscrit del discurs que Roosevelt duia a la butxaca, fet que va amortir l’impacte del projectil que li va quedar allotjat al cos la resta de la seva vida.
Si Donald Trump hagués estat mirant al davant quan fi van disparar, estaria mort. El fet d’estar de gairó mirant a la seva dreta, va fer que la bala només li rasés l’orella. Trump ha passat a engrossir la llarga llista de presidents i expresidents nord-americans que han patit atemptats des d’Abraham Lincoln.
La governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, que va patir un intent de segrest, ha condemnat com gairebé tothom l’atac contra Trump i ha dit al seu compte de la xarxa X que «no hi ha lloc per a la violència política en aquest país, punt. Així no és com resolem les nostres diferències». Doncs, no ho diria ningú.
