Les normes estrictes de la deontologia periodística recomanen que no hauria de parlar de l’accessió a l’alcaldia del Catllar de Xavier Canadell. Som amics. Hem compartit, i espero que puguem continuar compartint, moltes caminades amb la colla de caminadors Walking del Catllar. La millor manera d’escatir de quin peu calça una persona és compartir camins.
Amb Xavier Canadell es pot anar caminant a l’extrem més allunyat del món. Dijous, després de ser investit batlle, li vaig preguntar sorneguerament, què se sent quan ets alcalde. Va arronsar les espatlles i amb un gest de bonhomia va amollar: «Treballant com sempre». Espero que tots els companys de la colla de caminadors experimentem la mateixa sensació a partir d’ara: «Caminant com sempre», tot i dur l’alcalde al grup. A Xavier Canadell no se li apujaran els fums ni tindrà cap atac d’enfaristolament. El Xavi continuarà sent el Xavi. Allò que no podrem evitar en les rutes pels centenars de camins del terme és criticar l’alcalde quan vegem algun racó o algun equipament abandonat. El tindrem tan a mà, l’alcalde!