El primer proveïdor informàtic que vam tenir, el malaguanyat Miquel Cortada, em va explicar que un dia li va trucar un client molt espantat: «Miquel, estic al carrer amb la dona i els nens. Estava treballant a l’ordinador i m’ha sortit una bomba a la pantalla. He agafat tota la família i hem fugit cames ajudeu-me. Què fem?». L’informàtic es va fer un tip de riure.
Els fans d’Apple recordaran que els primers ordinadors de la firma de la poma, els mítics Macintosh, quan es penjava el sistema mostraven una bomba a la pantalla. Era la icona d’una bomba antiga amb la metxa encesa. Una bomba de còmic. Però espantava. Va ser com una premonició inconscient del que podia arribar a passar. El cas de les explosions en cadena dels busques, walkie-talkies i altres aparells tecnològics que presumptament ha provocat el Mosad israelià contra membres de Hezbolà al Líban, avisa que a través del hardware, no només poden manipular el nostre capteniment. També ens poden pelar.
Després de veure què ha passat al Líban fa por agafar el mòbil. Haurem de tornar a escriure cartes. Que bonic!
Quan vaig fer la mili, l’Exèrcit espanyol mantenia una unitat columbòfila. Estava formada per coloms missatgers entrenats per transportar missatges. Era un recurs per si fallaven les comunicacions, o les interceptava l’enemic. No sé on anirem a parar, però el cas dels busca modificarà la relació amb la tecnologia. L’altre dia, en una sessió de treball amb la Fundació Gresol al Diari de Tarragona, la directora, Natàlia Rodríguez, va mostrar la seva confiança en el futur dels diaris de paper. Estiguin tranquils. El Diari no els petarà als morros.