Tots els analistes polítics i socials s’han posat a buscar les causes d’aquesta victòria de Trump. Com és possible que un candidat convicte, amb un discurs groller, masclista, xenòfob, jactanciós i fastigós hagi guanyat les eleccions d’una forma tan rotunda? Com és possible que un candidat rebutjat per la majoria dels principals diaris del país hagi pogut obtenir el suport majoritari dels ciutadans? Respecte al paper de la premsa nord-americana en el procés electoral va sobtar que per primera vegada, diaris com The Washington Post i Los Angeles Times deixessin de mostrar suport per cap dels candidats. És habitual, ho era fins ara, que els rotatius es mullessin editorialment a favor d’un candidat concret. Aquesta vegada, el nou propietari del The Washington Post, Jeff Bezos, va frenar la publicació d’un editorial favorable a Kamala Harris. El 2020 fins a quaranta-set mitjans van donar suport a Joe Biden, mentre que només set van parlar a favor de Donald Trump, segons dades de la University California Santa Barbara, segons un treball d’Irene Riart publicat a Report.cat del Col·legi de Periodistes.
Que Donald Trump guanyés les eleccions dels Estats Units entrava dins del possible. Que ho fes de forma aclamadora ha estat un retrò
La premsa tradicional està perdent capacitat d’influència en l’opinió pública? Són els missatges eixelebrats difosos per les xarxes socials els que acaben modelant el comportament electoral? Ens queda l’esperança que, com hem vist, Donald Trump, un cop ha sabut que havia guanyat, ha moderat el seu llenguatge i el seu capteniment públic. Una cosa és guanyar eleccions i una altra governar el país més poderós del món.
