M’ha consternat escoltar el testimoni d’Armand de Fluvià a l’entrevista que li va fer la periodista tarragonina Núria Solé i que ha recuperat la plataforma 3 CAT amb motiu de la mort del reconegut heraldista i genealogista. Fluvià va ser un dels fundadors, l’any 1970, del primer col·lectiu homosexual d’Espanya.
No fa tants anys, a Espanya regia la Llei de perillositat social segons la qual es perseguia i empresonava els homosexuals
En aquella època, amb Franco encara viu, les persones homosexuals havien de trobar-se en bars mísers o locals sòrdids. La legislació ha evolucionat totalment i en l’actualitat les persones LGTBI+ tenen els mateixos drets que tothom, però encara queda el més difícil d’assolir, que és l’eliminació de l’homofòbia. Armand de Fluvià ho denuncia durant l’entrevista, sense perdre el sentit de l’humor, malgrat tots els entrebancs que va haver de patir. Per exemple, va ser molt costosa l’adopció del seu fill, aconseguida gràcies a la tenacitat jurídica de Magda Oranich. «La Magda Oranich sempre diu que és l’única dona que li ha donat un fill a l’Armand de Fluvià», relata rient l’historiador. Com a heraldista, la majoria dels pobles de Catalunya li deuen l’escut.