El passat 20 de maig, Karim Khan, fiscal en cap de la Cort Penal Internacional, organisme creat per l’Estatut de Roma, va demanar la detenció de Benjamin Netanyahu i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant. També va demanar l’arrest del líder de Hamàs, Yahya Sinwar i dos dels seus lloctinents.
L’acusació contra els dirigents israelians recull unes declaracions del mateix Gallant: «He ordenat un setge complet en la Franja de Gaza. No hi haurà electricitat, ni aliments, ni combustible, tot estarà tancat. Estem lluitant contra animals humans i estem actuant en conseqüència». Els càrrecs contra Netanyahu i Gallant són per «crims de guerra» i «crims contra la humanitat».
La guerra a l’Orient Mitjà demostra una vegada més la inoperància dels organismes internacionals
Pel que fa als líders de Hamàs, el fiscal els imputa càrrecs «d’extermini, assassinat, presa d’ostatges, violació i tortura». L’actuació del fiscal Karim Khan no serveix de res perquè dels 124 països que reconeixen la Cort Penal Internacional no hi són Rússia, Xina, Índia, Estats Units i, per descomptat, Israel. L’altre tribunal internacional és la Cort Internacional de Justícia que depèn de les Nacions Unides.
Les seves resolucions les han d’acatar tots els països de l’ONU. Una setmana després de l’ordre de detenció per part del fiscal Karim Khan, la Cort Internacional de Justícia dictaminà que Israel havia d’aturar immediatament l’ofensiva militar al sud de Gaza i els bombardejos en tot el territori. L’endemà, Israel bombardejava Rafah. I no passa res! Com diu Mafalda en una de celebrades vinyetes: «Atureu el món que hi vull baixar».
