La mentida s’ha instal·lat a la plaça de la Font de Tarragona, sembla que sigui l’única manera de poder justificar la inoperància i la mediocritat de l’actual govern i, el que és pitjor, s’utilitza sense cap mena d’ètica per enfangar al contrari i atacar la seva credibilitat. Aquesta ha estat la pràctica habitual de la CUP a Tarragona d’ençà que va arribar a l’Ajuntament, incrementada sense cap mena de pudor des que està al Govern municipal, amb exemples constants com fa dos dies amb les declaracions sobre el presumpte «abandó» en mandats anteriors, del Teatre Metropol, segons paraules de l’actual regidora de Cultura, Inés Solé.
Sempre he defensat que les ciutats ni comencen ni s’acaben en un mandat i que, per tant, les coses tenen un abans i un després sempre. La regidora de la CUP pot valorar que el que s’ha fet prèviament va ser insuficient, però en cap cas acusar «abandó», quan objectivament és directament fals. De fet, des del Govern del PSC vam impulsar les millores que ara es continuen, amb una inversió que es va inaugurar amb també 200.000 euros per tota la reforma interior i les lluminàries. Són els mateixos diners de pressupost que es gastaran ara segons han anunciat. Ni més ni menys.
De fet, el pla de reforma, iniciat en mandat socialista, era de llarg recorregut, tot i que es va aturar amb el canvi de govern el 2019. Cal afegir, que amb el Govern PSC també vam dur a terme la diagnosi del Teatre Metropol com a monument modernista, per posar les bases de protecció patrimonial a les futures intervencions. Així mateix, vam impulsar amb la Generalitat la declaració de l’equipament com a bé d’interès cultural per poder, així, protegir-ho i accedir-hi a subvencions per a la seva reforma.
Aprecio personalment a la Sra. Solé, malgrat les profundes discrepàncies ideològiques que tenim. Per aquesta raó em dol que hagi entrat en la dinàmica perversa, massa habitual en aquest mandat, de repetir una mentida
Primer de tot cal dir que aprecio personalment a la Sra. Solé, malgrat les profundes discrepàncies ideològiques que tenim. Per aquesta raó em dol que hagi entrat en la dinàmica perversa, massa habitual en aquest mandat, de repetir una mentida cada vegada que sigui possible, fins a generar un marc mental que pugui semblar versemblant amb l’únic objectiu de desprestigiar les persones que l’hem precedit.
Que sempre es pot fer més, segur. Que en tres anys que portem de govern d’ERC, Junts per Tarragona i la CUP hi ha hagut una paràlisi inexplicable i acreditada en el projecte de millora del Teatre Metropol, també. Jo mateixa vaig deixar la partida pressupostària preparada per les obres de la porta d’emergència d’Armanyà que encara no s’ha executat, i aquest és només un exemple. En tot cas, el que no s’entén és que es parli «d’abandó» i menys que es faci de forma reiterada i constant, com a part d’un argumentari que falseja els fets de forma interessada.
Utilitzar la mentida com a eina de fer política és una pràctica que enterboleix i tensa innecessàriament la política local. Tarragona mereix un Ajuntament que retorni a una manera de gestionar el bé comú on es prioritzin els consensos i els acords necessaris des del respecte per la discrepància, de forma sincera. És una actitud necessària sempre, però especialment en la millora de monuments modernista com el Teatre Metropol on hauríem de ser capaços de traçar fulls de ruta d’inversió present i futura que no depenguin de qui ocupa la cadira del Govern en cada moment.
