Els actes culturals públics mereixen un respecte, respecte per qui està actuant, respecte vers qui regala a la ciutat una part, de manera altruista, de la seva vida, per molt exagerat que això sembli.
És per això que quan hi ha una diada castellera, per exemple, fa goig veure els balcons amb representació institucional, representació civil, i tot allò que vesteix l’acte, es demostra que tota la ciutat està atenta al que allà hi passi, des de l’inici fins al final, i remarco aquest final, perquè les autoritats que pugin a un balcó, per respecte, s’haurien de quedar fins a l’últim ball o fins a l’últim pilar.
Els balcons han de ser plens perquè són símbol de ciutat, i aquest símbol mereix una consideració. Aquesta consideració passa perquè els representants institucionals que representen la ciutat hi siguin, amb seriositat, sense ostentar posicions, atents al que passa a plaça, que és allà on hi ha realment els protagonistes de l’acte.
Els representants han de ser als balcons, com també a la presentació d’un llibre, a l’aniversari d’una entitat, a una reunió de veïns, a un minut de silenci... Aquesta és també la nostra feina
Els representants hi són perquè són la representació de tots aquells qui els han votat, han de ser als balcons, com també a la presentació d’un llibre, a l’aniversari d’una entitat, a una reunió de veïns, a un minut de silenci, arreu cal ser-hi, aquesta és també la nostra feina. Els representants municipals han de compartir aquests moments de dolor o de joia amb la ciutadania, ja sigui a plaça o als balcons.
És una llàstima que es deixi perdre aquesta acció, és una llàstima que les passes per dirigir-nos cap a una política de carrer, humana i propera, s’hagin aturat.
L’any 2019 l’alcalde Pau Ricomà ho tenia molt clar, la seva aposta sent conseller de Cultura i Festes passava per obrir els balcons als tarragonins i tarragonines, tot això a través de concursos públics.
Concursos que en la seva primera edició aquell mateix any, va veure com s’hi presentaven 427 persones. Sant Magí i Santa Tecla doncs, gaudien de balcons plens, tal i com mereix una diada castellera de festa major. L’any 2021, es van ampliar els actes on la ciutadania podia optar al balcó, incloent-hi les tandes de lluïment de Santa Tecla, i tot i les mesures per la pandèmia de la Covid-19, el 2021, o les obres al Palau Municipal, sempre s’ha fet l’esforç perquè la ciutadania tingui un espai als balcons municipals.
Aquestes accions anaven acompanyades d’altres, de clar simbolisme del que és per a nosaltres la política, per això es va decidir fer el pregó des del balcó de l’Ajuntament, un pregó dirigit a la ciutadania, que és a qui s’adreça principalment el pregoner, no un discurs per a uns quants electes que ocupen el saló de plens, entre autoritats civils, eclesiàstiques i militars mentre la resta de tarragonins i tarragonines fan esforços per sentir quatre paraules a través d’una megafonia obsoleta. O per exemple la Crida a les festes, que primer es va traslladar a les muralles i ara també es fa a la plaça de la Font on tothom hi té cabuda.
Les tarragonines i els tarragonins són els autèntics protagonistes de les festes i és imprescindible que puguin viure l’experiència de poder gaudir d’un acte festiu des dels balcons
Les tarragonines i els tarragonins són els autèntics protagonistes de les festes i per això és imprescindible que puguin viure, per exemple, l’experiència de poder gaudir d’un acte festiu des dels balcons, ja siguin del Palau Municipal com de l’Antic Ajuntament, però no només, també el Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona des del terrat de Casa Canals, l’arribada dels Reis d’Orient des del balcó de l’Ajuntament i des del terrat de l’edifici del Pòsit al Serrallo.
És per això que tant temem una regressió en aquest sentit. Aquest any no s’ha convocat cap concurs perquè els ciutadans puguin ocupar els balcons els dies de festa major mentre que en canvi les imatges viscudes aquest Sant Joan, on al balcó del Palau Municipal vam veure assessors amb copes de cava, familiars, amics i coneguts dels representants públics, són les que mai haurien d’haver tornat.
Mostrar a la ciutadania que la classe política obté certs privilegis per haver estat escollida pel poble és la millor manera perquè els ciutadans s’allunyin dels polítics elitistes. Som a la política per servir, no per servir-nos-en, no ho oblidem.