La insistència sindical ha aconseguit que l’SMI s’incrementi un 8% fins a assolir els 1.080 euros al mes, per 14 pagues i amb caràcter retroactiu, des de l’1 de gener de 2023, apropant-se així al 60% del salari mitjà que recomana la Carta Social Europea. És una bona notícia per al conjunt de la societat.
La immensa majoria de la població no hauria entès un increment menor en aquest any, quan l’economia i l’ocupació creixen molt i les empreses tornen a obtenir beneficis rècord. Però aquest país encara es manté en els primers llocs d’Europa quant a desigualtat econòmica i risc de pobresa per a les persones treballadores.
Aquest acord beneficiarà a més de 237.000 persones a Catalunya, gairebé el 8% del total de cotitzants. Des de la UGT no podem més que felicitar-nos perquè, sens dubte, és un èxit sindical; però cal continuar treballant per acabar amb l’inacceptable percentatge de persones treballadores pobres a Catalunya (10,8%) que són, a més, els qui posseeixen pitjors condicions laborals, les més precàries, sobretot dones i joves.
Cal continuar treballant per acabar amb l’inacceptable percentatge de persones treballadores pobres a Catalunya que són, a més, els qui posseeixen pitjors condicions laborals
Però hem de recordar que la pressió per part de la dreta política i econòmica per a no pujar el salari mínim ha estat i continua sent enorme. Sabien que, si es demostrava amb fets que la pujada del SMI no tenia els efectes apocalíptics que havien pronosticat durant dècades, l’impacte seria fatal per a les seves reaccionàries tesis, sempre enarborant la bandera de la por a la destrucció d’ocupació, cosa que no ha passat i només cal recordar les dades de l’EPA del quart trimestre de 2022.
Respecte a l’any anterior, a Catalunya el 2022 finalitza amb menys atur, més ocupació i millors condicions laborals, confirmant els efectes positius de la reforma laboral sobre l’ocupació i l’evolució del mercat de treball, i que tot just celebra el seu primer any de vigència.
El nombre de persones en situació d’atur (387.200 persones) és el més baix en aquest mateix trimestre des de 2007 (251.700 persones, abans de l’esclat de la crisi de 2008). Pel que fa a la població ocupada (3.519.000 persones) és la més alta també d’un quart trimestre des de 2007 (3.621.300 persones).
Per això, a Catalunya continuarem reclamant al Govern i a les patronals la creació d’un salari mínim de referència a Catalunya equivalent al 60% del salari mitjà del país, que en l’actualitat és de 1.319,8 euros mensuals (18.477,3 euros bruts l’any). Cal garantir que, tant a la contractació pública com a la negociació col·lectiva els salaris arribin a aquesta referència mínima.
Tenir un salari mínim digne és una necessitat per continuar avançant en la cohesió social, territorial i sectorial i acabar amb la contínua xacra de la pobresa
Per a la UGT, tenir un salari mínim digne és una necessitat per continuar avançant en la cohesió social, territorial i sectorial i acabar amb la contínua xacra de la pobresa i erradicar les latents desigualtats salarials i pobresa laboral del nostre mercat de treball.
Per a la UGT, tenir un salari mínim decent com a eina predistributiva és una qüestió de justícia social que promou la millora de la qualitat de vida i ajuda a reduir la incertesa econòmica de molts treballadors i treballadores.
Per a la UGT, pujar el salari mínim afavoreix el creixement i la creació d’ocupació, ajuda a reduir les desigualtats de tota mena i ataca la pobresa. Els 1.080 euros de salari mínim suposen un pas més, cap a una societat més avançada, en la qual el treball decent i els salaris justos siguin la norma. En aquesta lluita sempre hi estarà la UGT.
