Respectant el parer de tothom, aquesta festa-tradició no em sedueix gens ni mica. Aquella dita que diu «al Carnaval, tot s’hi val» no quadra amb els meus esquemes. Entenc que la gent tingui ganes d’oblidar penes.
És prou cert que la vida ja ens sacseja sovint. Que això impliqui, però, una disbauxa desenfrenada no ho veig bé. Hem de tolerar que, de forma recurrent, el súmmum del mal gust ens domini? L’origen de l’embolat rau en una festa pagana.
El personal volia deslliurar-se de les privacions inherents a la Quaresma: quaranta dies de dejuni, duresa i sacrifici, de cara a preparar adientment la Pasqua. Cal remarcar que, pels creients, és la festa més important i transcendent de tot el seu calendari.
Entenc que la gent tingui ganes d’oblidar penes. És prou cert que la vida ja ens sacseja sovint. Que això impliqui, però, una disbauxa desenfrenada no ho veig bé
Vaig copsant un entorn social cada cop més agnòstic. Tinc la percepció que són molts els qui només pensen en elements associats a la sàtira, el bunyol i l’horterisme. Es burlen grollerament del rerefons religiós amb que se solien contrastar inicialment ambdues vessants.
De fet, ja ho diu algun adagi: «A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes». Per tot plegat, doncs, la meva filosofia o manera de fer s’ajusta a la tesi que proclama «del Carnaval, no en facis cabal». Al capdavall, «el qui és carcamal tot l’any fa Carnaval». O també «moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any».
No puc acceptar estoicament –callant– veure passar una rua on es contravé el sentit del respecte i l’educació. En el grec Epicur, la regla d’or s’entén com a ètica de la reciprocitat. Cal minimitzar el dany.
Em genera estupor veure personatges sense nivell ocupant trones polítiques on no donen la talla. Grinyolen a cada instant. Cada cop que obren el bec, la barra de pa puja de preu
Tant dels pocs com dels molts i maximitzar la felicitat de tothom. No fem –als demés– allò que no volem que ens facin a nosaltres. Em genera estupor veure personatges desassenyats i sense nivell ocupant trones polítiques on no donen la talla. Grinyolen a cada instant.
Cada cop que obren el bec, la barra de pa puja de preu. Quin desgavell! La llista és tan llarga que esparvera. En tancar aquesta columna, crec que –a tots ells– els hi escau, allò del «per Carnaval, més vi que pa!». Valga’m Déu! El pati està prou esvalotat.
Per això, he triat un títol tan destraler. Ja ho deia Confuci: «La vida és molt simple. Nosaltres, però, insistim en fer-nos-la complicada». Una carallotada com una altra.