Un canvi de vida obligat i imposat

El cas de la residència de l’ICASS de Reus és digne d’estudi. Ja va aflorar malament des d’un inici i el seu final també té mala pinta. Està clar que l’edifici té deficiències i que urgeix posar-lo al dia des de fa anys, però la gestió de la situació és el que em crida l’atenció. No oblidem que es tracta de la llar de moltes persones. És casa seva, el lloc on viuen, on mengen, on dormen, on estan empadronades, on tenen les seves persones de referència i on han fet amistats. Per tant, traslladar-les a un altre centre o a una altra ciutat no és fàcil. Suposa un canvi de vida radical en un moment vital en què el que la majoria, el que necessita, és màxima estabilitat. Hi ha famílies que es neguen a abandonar l’edifici i el cas porta conseqüències emocionals no tan sols a moltes d’aquestes famílies, sinó també a part del personal del centre. Cert és que s’ha explicat per activa i per passiva que cal una reforma profunda de l’immoble per risc de legionel·losi, estructural, d’incendi i per poder complir amb la normativa d’accessibilitat, però la gestió d’aquesta crisi em genera dubtes per totes bandes. Tinc la sensació que s’hi han posat pedaços sense tenir un rumb clar, tard i malament.