En argot periodístic, sovint es parla de les «serps d’estiu», aquelles notícies que en una època normal no passarien d’un breu a peu de pàgina, i que en temporada de vacances s’allarguen diversos dies i omplen més espai del que s’esperaria. Hi ha qui diu que el nom podria fer referència a Nessie, el monstre del Llac Ness, que acostumava a aparèixer a la premsa anglesa en temps d’escassetat informativa. D’altres que un diari va publicar diverses peces sobre la presència d’un espècimen enorme d’aquest rèptil en un lloc i moment inesperat a l’estiu. I d’altres que fa al·lusió al fet que certs temes, a l’estiu, s’estiren i estiren com un llarguíssim pitó.
Ahir a Tarragona vam tenir tres serps –una en un lavabo de Cambrils i dues en un pou d’Altafulla–, un possible tauró –que va obligar a tancar una platja a les Cases d’Alcanar–, i fins i tot un presumpte cocodril, que finalment seria una rajada, tot i que també va obligar a prohibir el bany. Tot i que el concepte «serp d’estiu» sovint s’utilitza de manera pejorativa, el fet és que totes aquestes aparicions zoològiques, a més van atraure l’atenció de molts lectors, tenien interès periodístic i van suposar una afectació real per a les persones. A més, després de tants estius intensos informativament –i aquest inici d’agost ho ha estat, entre investidura, Biden, Puigdemont i Gaza– a qui li fa mal una serp d’estiu? O un tauró? O un cocodril?
