Passat Nadal arriba el túnel. Li diuen així. També diuen que són les setmanes més tristes de l’any. El fred, els dies curts, no hi ha grans festes assenyalades i són dies de bufanda, estufa, calefacció i també una mica tristos.
Les festes ens fan pensar un pèl massa i la tornada a la rutina davant la perspectiva d’una Setmana Santa tardana tampoc hi ajuda. També són dies grisos des de la perspectiva econòmica. El sector dels serveis hi veu un altre túnel. No deu ser casualitat que el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió sigui el 13 de gener (justament el 13, per cert). El 5% de la població en pateix.
Això és molta gent. I poc se’n parla. Potser ha arribat el moment de tractar-ho com un problema col·lectiu. Les presses, la insatisfacció, la falta de temps de qualitat, la pressió excessiva, les desqualificacions, les expectatives frustrades o els problemes econòmics són un còctel perillós. I la soledat. La temuda i amenaçadora soledat que sovint associem a la gent gran, però quantes persones hi ha que se sentin soles tot i estar tot el dia envoltades d’altra gent? Potser que revisem el nostre estil de vida, perquè alguna cosa falla.
Parlar, compartir els problemes i les pors, ajuda. Ser menys individus i més societat serviria d’alguna cosa? Tornar a comptar els uns amb els altres. I canviar rutines. Pensem-hi.
