«La commemoració del 150è aniversari de la mort del pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874) és una oportunitat per retre homenatge i revisitar l’obra de qui va ser considerat el millor pintor català del segle XIX i el més internacional de tot el període». Insisteixo: el millor pintor català del segle XIX. I de casa nostra. Així ho diu la web de la Generalitat quan introdueix el seu apartat web sobre els 150 anys de la mort de Marià Fortuny i Marsal. I això em fa pensar en la sort que tenim. Estem tan acostumats a sentir-ne parlar, que normalitzem les genialitats. Normalitzem Antoni Gaudí. I normalitzem Marià Fortuny.
Avui tindrà lloc al Centre Cultural El Castell la ponència inaugural de l’any Fortuny i servirà per posar en valor una figura cabdal per a la història artística i cultural de la ciutat. «La batalla de Tetuan, El col·leccionista d’estampes, L’Odalisca o La Vicaria, han estat molt determinants per alimentar l’imaginari de les diferents generacions que han contemplat aquestes obres i han pogut gaudir amb el talent i la creativitat del pintor», continua la Generalitat. Commemoracions com aquestes ens ajuden a recordar figures de gran èxit. No els oblidem. Gent com Fortuny ens va posar al mapa i encara ara ens en repercuteixen les conseqüències. Perquè quan parlem de Fortuny estem parlant d’un geni en majúscules.