Quan parlem del Priorat, aquestes setmanes, parlem de sequera. Perquè és la zona zero de la sequera del nostre país. I aquest títol no és poca cosa. És una crisi sense precedents en una comarca on l’aigua és molt i molt necessària.
Com a tot arreu, però no oblidem que el Priorat i l’agricultura van íntimament lligades des de fa molts i molts anys. Però el món del vi continua ben viu i en un moment dolç. El reconeixement internacional és enorme. I el Priorat n’és un referent a tots els nivells. Aquest cap de setmana, el Castell de Falset ha viscut un acte que costa de qualificar. Potser màgic. Especial. La cerimònia de la LX Investidura del Serenísimo Capítulo del Vino va néixer als anys seixanta per retre culte al vi i donar a conèixer la riquesa vinícola del país. No és un acte massiu. Ni massa conegut. Però ahir, entre d’altres, va retre un sentit homenatge a Álvaro Palacios.
Estem parlant d’un dels cinc magnífics del Priorat. La comarca, especialment arrel de la fil·loxera, va passar de ser una de les més deprimides del país a convertir-se en pol d’atracció d’inversions. I hi ha cinc noms propis que hi van contribuir: René Barbier, Daphne Glorian- Solomon, Jose Luis Pérez, Carlos Pastrana i Álvaro Palacios. Un quintet que va revolucionar el vi català a principis dels vuitanta. Però no només el català. La revolució s’ha estès a tot el món.
