Sembla estrany que, després dels aiguats d’aquests dies, continuem parlant de sequera. Però és així. Per inversemblant que pugui semblar, la sequera continua instal·lada a casa nostra. I la zona zero segueix sent el Priorat. Mentre encara intentem recuperar-nos d’un temporal terrible que ha deixat una barbaritat de morts i desapareguts a València, s’aproven paquets de mesures per actuar a la falta d’aigua a la conca de Siurana, Riudecanyes i Montsant, amb l’objectiu de combatre aquesta eterna sequera. I tot plegat coincideix amb l’inici d’una collita de l’oliva, que també rep les conseqüències d’un context que no facilita les coses. Ara, els pantans comencen a augmentar la seva capacitat, però no és suficient. Per tant, cal buscar pous i potenciar mesures que ajudin a garantir l’abastiment a llarg termini.
Mentrestant, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes fa 120 anys, però la crisi de l’aigua continua ben viva. La crisi de la gestió de l’aigua, per dir-ho més ben dit. És un problema complex i profund, i en moments tan complicats com l’actual, la sensibilitat és màxima. Els polítics bé ho saben, i cada dos per tres fan passis de premsa a les zones més afectades. Veurem en què es tradueix aquest paquet de mesures i quin serà el pròxim capítol d’aquest serial.
