El 9 de juny els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea van decidir que el nou Parlament Europeu seria més conservador i menys europeista que el que l’havia precedit els 5 anys anteriors. Tot i això, els resultats no eren tant devastadors per les forces de centre com pronosticaven les enquestes. Les forces d’extrema dreta no havien estat capaces de prendre la majoria política a populars, socialistes, liberals i ecologistes.
El govern de la Comissió Europea, liderat per Ursula von der Leyen, que havia impulsat el Pacte Verd Europeu per a que la UE assoleixi la neutralitat climàtica el 2050, els fons Next Generation per la recuperació econòmica després de la pandèmia o un ampli paquet de sancions contra Rússia i en suport a Ucraïna, veia com les urnes els castigaven en favor d’una extrema dreta que defensa el retorn de competències als estats, invertint doncs la tendència de les darreres dècades.
Von der Leyen presenta el 18 de juliol davant del Parlament unes primeres línies polítiques per la nova Comissió Europea que es disposa a presidir. El document titulat Un nou pla per la competitivitat i la prosperitat sostenible d’Europa apunta les intencions pel nou mandat. La competitivitat, seguretat i sobirania europea pren importància davant la lluita contra el canvi climàtic o la defensa de l’estat de dret. L’extrema dreta no va arrasar a les eleccions però va sacsejar suficientment el taulell polític per a influir en el programa de la nova Comissió.
El nou executiu sembla que serà més business-friendly, on l’objectiu pel desplegament de les energies renovables no sigui només la lluita contra el canvi climàtic, sinó rebaixar els preus de l’energia que encara depenen massa dels combustibles fòssils.
Al document s’apunta també que caldrà augmentar la productivitat mitjançat la transició digital, facilitar que es puguin fer negocis a Europa, posar la innovació al centre de l’economia i invertir massivament en competitivitat sostenible. Queda clar doncs, que mentre el darrer mandat era una etapa centrada en la geopolítica i la lluita climàtica, aquesta ho serà en economia i indústria però sense oblidar el Pacte Verd Europeu.
Caldrà veure si només es tindrà en compte la transició ecològica de paraula o si anirà acompanyat de fets. Si es vol incentivar la inversió massiva en renovables, emmagatzematge i transmissió d’energia cal estabilitat per aquests inversors, i posar el fre de mà o canviar de rumb no seria el més sensat.
Aquest nou govern, presentat el passat 17 de setembre al Parlament europeu, té grans reptes per davant i sembla que no comença amb bona sintonia
Teresa Ribera, l’actual ministra de transició ecològica de Pedro Sánchez, assumeix la vicepresidència per la Transició Neta, Justa i Competitiva, que serà la que tindrà més pes dintre del nou executiu. S’encarrega dels dossiers de transició verda i els de competència, el darrer era responsabilitat fins al moment de la vice-presidenta Vestager i el comissari Breton, els qui han plantat batalla contra el control del mercat per part de les grans empreses tecnològiques. El mateix Breton dilluns sorprenia Brussel·les anunciant la seua immediata dimissió, arran del vet de von der Leyen: «qualsevol menys ell» demanava al president francès.
Arran d’aquestes tensions, França ha vist com la seva influència a l’executiu queda menyscabada i el mandat comença amb unes tensions afegides al descontent que la presidenta ha anat mostrant durant l’estiu davant les nominacions dels nous comissaris per part dels estats membres. Aquest nou govern, presentat el passat 17 de setembre al Parlament, té grans reptes per davant i sembla que no comença amb bona sintonia. Caldrà veure com evoluciona l’aplicació del paquet Fitfor55, que es va aprovar el mandat anterior, per aconseguir que la UE redueixi un 55% les emissions de gas hivernacle pel 2030.
L’executiu també té la patata calenta de la gestió de la guerra d’Ucraïna, i com el conflicte segueix afectant al mercat energètic. Tot això, sumat a una transició energètica on el més calent és a l’aigüera i on calen moltes més inversions per a rebaixar el preu de l’energia i aturar la sagnia que està desindustralitzant el continent. Els darrers dies s’ha rebut amb gran expectació a Brussel·les el ja conegut com “informe Draghi” on el salvador de l’euro durant la crisi del 2008, analitza quina és la situació industrial i econòmica a Europa i proposa mesures per millorar la competitivitat de la Unió.
Resumint l’informe de més de 400 pàgines, ens calen menys traves burocràtiques, més innovació, molta més inversió – si cal mitjançant l’emissió de deute compartit – per poder competir amb els EUA i la Xina, i més unitat política entre els estats membres. Seguirem de prop tot el que passa a Brussel·les perquè té un impacte directe i crucial sobre la situació industrial, econòmica i energètica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Durant els propers anys ens estem jugant tot un teixit empresarial que li cal evolucionar o seguir agonitzant fins qui sap quan.