Mai més ben dit, el dit i el fet. Els de la CUP sempre i des del primer dia havien anunciat que no donarien suport a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat, i així ho han fet.
Avui el Sr. Mas encara té a les seves mans l’oportunitat de complir el que també va anunciar, vull dir el seu dit, que pot no aturar el procés; si ell fos un obstacle, primer seria la nació que la persona; ara és l’hora que faci el fet.
Sembla estrany i és xocant que es critiqui la CUP pel fet de complir amb la seva paraula, no només per als votants d’altres opcions, sinó també, pel que sembla, d’alguns dels seus mateixos votants. Pot haver-hi cap persona que hagués votat un partit que anunciava en el seu programa electoral «una ruptura amb les cadenes del patriarcat» i «una ruptura social, amb les estructures que només representen i beneficien una elit», perquè fessin president en Mas? Estic convençut que d’aquests votants no en trobaríem cap, i, si fos així, es van equivocar. El seu vot l’havien de donar a Junts pel Sí; ells són els culpables de no haver encertat en la seva elecció, no els qui han actuat amb coherència.
En la societat actual, i segurament en la de sempre, i més en política, sempre hi ha els enganyadors i els enganyats. En la situació que avui es viu a Catalunya sembla que algun enganyador confiant i creient amb una parella de fet i un amor impossible hagi estat noranta dies sense pensar ni entendre aquella dita de la llengua de Cervantes que diu: «Sin ti porque me matas i contigo porque me muero», encara que sempre es pot tenir, pensant en Llàtzer, l’esperança de la resurrecció.
Salvador Mestre Domingo
(Riudoms)