Del Vallès al Camp

Els aparells dels consells comarcals s'haurien d´unir en l'aparell major de caràcter metropolità

19 mayo 2017 19:34 | Actualizado a 21 mayo 2017 20:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Vallès i el Camp compartim un territori desendreçat, però ple de potencialitats i, a diferència d’altres contrades comarcals, ens bloqueja una manca d’institucionalització del territori conjunt. Els consells comarcals se’ns han quedat petits i no sabem fer el pas endavant.

I, per si fos poc, el debat entre capitalitats paralitza el conjunt del nostre entorn. Al Vallès, les disputes són entre Terrassa, Sabadell, Granollers i Mollet i no podem tampoc oblidar altres ciutats decisives com Sant Cugat o Cerdanyola,... Un empat i una complexitat que ens deixa bloquejats en termes de reduir-nos a ser simple perifèria de la ciutat central.

Però al Vallès i des de fa una mica més d’un any, hem avançat en propostes que entenem s’inclouen en una visió a escala de Catalunya i que potser podrien també servir per al Camp. Si fos així en podríem sortir reforçats, en el debat sobre l’organització local de Catalunya que promou la Conselleria de Governació per a la pròxima tardor.

En síntesi, plantegem que les comarques molt poblades esdevenen àrees metropolitanes, per una evolució natural de la major intensitat dels assentaments, la mobilitat, les grans infraestructures, de la major complexitat dels problemes ambientals... i que a aquesta nova realitat física, econòmica i social li correspondria pujar un graó en competències institucionals.

Per al Vallès plantegem que la suma dels dos consells comarcals assoleixin competències en transport públic, inversió territorial, mediambientals, formació professional, etc., competències a gestionar a partir d’un organisme més tècnic que polític, més de consens municipal que de representació directa, fet que permetria un ordre de priorats i un discurs conjunt que ara ens manca profundament. Al cap i a la fi, són importants els municipis i la Generalitat i la resta han de ser organismes supeditats a ambdós, com ens indica el mateix dinamisme dels actuals consells d’alcaldes dins els consells comarcals.

Com en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que amb certes excepcions ve a ser la suma del Barcelonès i el Baix Llobregat, plantegem que cada municipi sigui directament present al Consell, superant-se el fet que ara no tots hi són al seu Consell comarcal. Proposem que els municipis majors no pesin en funció de la seva població, sinó força menys (com passa a l’AMB), però que fiscalment es contribueixi segons riquesa municipal, per exemple amb un recàrrec sobre l’IBI (béns immobles) o amb aportacions municipals proporcionals (com també succeeix a l’AMB), quan les arques municipals siguin millor dotades.

Per un principi d’economia administrativa, els aparells dels consells comarcals s’haurien d’unir en aquest aparell major de caràcter metropolità, però també per un principi de subsidiarietat, els àmbits tradicionals comarcals podrien sobreviure com espais de treball i, al mateix temps, es podrien reconèixer altres àmbits amb sentit, que en el cas del Vallès són molts: aplegats per rieres, vies de pas, entorns naturals, etc.

Assolir una organització conjunta de dues comarques significa reconèixer uns lligams comuns evidents, i no implica perdre res sinó més aviat guanyar. Implica poder exercir competències que són bàsicament locals, però que l’àmbit conjunt ha posat en una interrelació tan gran que és obligat compartir. Implica assolir una maduresa institucional per a una complexitat que el territori ja posseeix des de fa anys i superar la pobresa de la manca de govern i veu conjunta, la qual és ja imprescindible en un projecte de redreçament econòmic que ha de ser, al mateix temps, social i ambiental.

A diferència del territori de la ciutat capital (Barcelonès i Baix Llobregat) a Catalunya sobresurten els espais del Vallès i el Camp, com els més intensament urbans i pendents de dotar institucionalment. Potser altres podran fer-ho des de la mateixa matriu comarcal (Maresme, Segrià, Gironès...), però en el nostre cas ens cal una suma comarcal que valori el que compartim i que respecti el gra fi dels municipis i els seus entorns propers. Tots aquests canvis podrien ser realitzats per llei, però amb una enorme economia de mitjans i sense necessitat de canviar tot el mapa administratiu del país. Però resultarien un formidable pas endavant.

www.viavalles.cat

Comentarios
Multimedia Diari