No hi va haver suor ni faixes desencaixades. Es assistents no van vinclar el coll amunt amb nervis i patint per la caiguda, però el públic que ahir es va reunir al Camp de Mart va tenir l’ocasió de vibrar en comunitat amb el món dels castells per primera vegada en molts mesos. En aquest cas —la pandèmia obliga— l’emoció es va servir amb un plat de nostàlgia, concretament fent girar enrere el rellotge fins a mig segle enrere, una data que es considera, a la pràctica i en molts aspectes, la porta d’entrada a l’era contemporània del món casteller.
Concurs 1970. El desafiament Nens-Vella és el títol d’un audiovisual de gairebé una hora de durada, que busseja en la competència que van mantenir, fa cinquanta anys, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, dues entitats que aleshores se situaven a les primeres files de les gestes castelleres i que van trobar-se a Tarragona després de molt de temps sense coincidir a la mateixa plaça, una trobada que va significar un trampolí per la trobada de colles i el món casteller en general. «En aquella època, les dues colles competien i hi havia moltes ganes i tensió per veure quins castells aixecarien, motiu pel qual hem pogut trobar força material audiovisual», explica la directora del documental, Maria Roig, que ha col·laborat en aquest encàrrec de la Biennal de Castells juntament amb Biel Capdevila, com a encarregat de la direcció de fotografia i muntatge, i Jordi Crespo i Guillermo Soler, responsables de la idea original i la producció de continguts.
El document que signen tots junts acosta a l’espectador a una època en la qual els mitjans d’enregistrament i reproducció d’imatges començaven tot just a desprendre’s de l’anècdota per entrar en algunes cases i, com acostuma a passar amb aquest tipus d’audiovisuals que es basteixen amb imatges d’arxiu, és una veritable porta a la pulsió del moment en el que van ser preses. El documental —que inclou també el testimoni de persones que van viure aquella topada de faixes— s’ha pogut realitzar gràcies a la tasca de recerca en arxius comarcals, municipals i privats, així com les aportacions de material de les mateixes colles castelleres. Els responsables de l’audiovisual esperen que la projecció serveixi per omplir un buit imprescindible, el dels castells, que com la resta del mon cultural s’ha vist fortament sacsejat per la crisi sanitària.
Potser l’emoció d’aquest dilluns dormia dins de la pantalla, però per molts també va traspassar a fora. Ahir al vespre, en el marc d’una Santa Tecla que passarà a la història per l’absència de sense places a vessar de públic ni mirades a l’aire plenes d’incertesa, el món casteller va poder gaudir d’un acte de comunió i de trobada segura.
