Adrià, d’Utrecht a Tortosa
El 2 de març de 1459 naixia, a Utrecht, Adriaan Floriszoon Boeyens, conegut com a Adrià d’Utrecht, ciutat dels Països Baixos, seguint el costum de l’època d’emprar el nom de la ciutat d’origen en comptes del cognom. Nat en el si d’una família benestant, adquirí una sòlida formació cultural que li facilità d’arribar a degà de la Universitat de Lovaina, fundada el 1425 i avui la universitat catòlica en actiu més antiga del món, on també fou professor de teologia. Va ser un dels personatges més destacats de la seva època, a Europa. El 1507, Maximilià d’Àustria el nomenà preceptor del seu net gran, Carles de Gant, també net dels Reis Catòlics per la banda materna, quan el nen tenia només sis anys. Mort Ferran el Catòlic, el 1516, Adrià l’envià a negociar amb el regent, el cardenal i arquebisbe de Toledo Francisco Jiménez de Cisneros, per tal d’aconseguir que Carles esdevingués el nou sobirà del regnes de Castella i d’Aragó, com així va ser, en comptes d’altres pretendents. I, més endavant, es convertí també en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, en morir Maximilià.
En agraïment, Carles promogué la carrera eclesiàstica d’Adrià d’Utrecht i l’1 de juny de 1516 fou nomenat bisbe de Tortosa i, l’any següent, adquirí la condició superior de cardenal del títol de sant Joan i sant Pere, dignitat eclesiàstica màxima per sota del Papa. Llavors, Tortosa, veritable cruïlla geogràfica i econòmica dels Països Catalans, era una diòcesi d’una importància més que notable en el context del moment. La capital de l’Ebre es trobava al centre de les rutes de navegació fluvial i marítima que permetien enllaçar Barcelona, València i Palma, com també Saragossa, les quatre capitals de la corona, i disposava d’unes drassanes amb una activitat destacada. Aquell mateix segle, el tortosí Cristòfol Despuig va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), l’obra en prosa en llengua catalana més important de l’època. Era, doncs, una ciutat que vivia moments de puixança i esplendor.
Inquisidor de Castella, Aragó i les Antilles
Adrià, a més, el 1517 va accedir al càrrec d’inquisidor general de la corona d’Aragó, i, just un any més tard, també del regne de Castella, després de la mort del cardenal Cisneros aquell novembre, i, el 1519, de Puerto Rico, on creà un tribunal de la Inquisició per a les Antilles. El 1520, el mateix Carles li havia confiat la regència durant el temps de la seva estada a Alemanya per a ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, període durant el qual es produïren les revoltes de les Germanies, aquí, i dels Comuneros, a Castella. Adrià ho simultaniejà tot amb el càrrec de bisbe de Tortosa, malgrat que, com era habitual a l’època, gairebé no va posar els peus a la diòcesi, excepte des del 18 de juny de 1522 que hi arribà i hi celebrà la festa de Corpus a la catedral, el dia 22, fins al 8 de juliol, tres setmanes justes, doncs, i d’allà va emprendre el camí cap a Roma com a nou pontífex.
A finals de 1519, Adrià havia redactat el pròleg de condemna de les tesis luteranes feta per la Universitat de Lovaina on, fins al 1559, s’hi troben matriculats estudiants de Barcelona, Girona, València i catalans sense adscripció territorial precisa. L’obra apareixerà el febrer de l’any següent i la censura de les posicions de Martí Luter, produïda abans de la condemna papal pública, és editada precedida per un text introductori del llavors bisbe de Tortosa i antic professor de la Universitat. Coherent amb la seva posició i en qualitat d’inquisidor general dels dos Regnes, el 7 d’abril de 1521 promulga un decret que obliga a lliurar els llibres luterans a la Inquisició i en prohibeix la lectura, la possessió i la venda. Es tracta de la primera prohibició formal del moviment protestant al nostre país. Els llibres perseguits eren entrats de contraban, amagats a l’interior d’objectes com ara botes o roba personal, o bé amb portades corresponents a altres obres o altres autors que no en delatessin la identitat real. Els tribunals permanents de la Inquisició als Països Catalans havien estat creats el 1482 a València, el 1484 a Barcelona i el 1488 a Mallorca, per combatre la dissidència religiosa i l’heretgia, pensant inicialment només en moriscos i jueus. Les terres de la diòcesi de Lleida pertanyien al tribunal de Saragossa, mentre que les de Tortosa ho feien al de València.
Papa per la gràcia de Carles
Les maniobres de l’emperador Carles, i no les aspiracions personals d’Adrià, tingut per una persona austera, assoliren l’objectiu de convertir-lo en Papa, amb el nom d’Adrià VI, el 9 de gener de 1522 al final del conclave començat el 27 de novembre anterior, si bé no pogué prendre possessió formal del càrrec, a Roma, fins al 31 d’agost, a causa de les diverses turbulències polítiques produïdes a la península, de manera que, tot i formar part del Col·legi Cardenalici, ni tan sols assistí al conclave que el va escollir bisbe de Roma i, per tant, també Papa. Successor de Lleó X, de la casa dels Medici, l’emperador aconseguí d’imposar l’elecció d’Adrià davant les pretensions de Giulio de Medici de succeir Lleó X. Acabats els 20 dies d’estada a la seva diòcesi, el ja nou Papa salpà de l’Ampolla cap a Roma, amb escala prèvia a Tarragona i a Barcelona, abans d’arribar al port d’Ostia, el més proper a la ciutat del Tíber. Abans d’embarcar-se, però, emeté una butlla favorable als pescadors locals perquè poguessin pescar en dissabtes i diumenges perquè així poguessin pagar als pirates els rescats dels familiars que tenien captius. Una escultura de bronze, en el passeig de l’Ampolla, arran de mar, en recorda aquella partida que un plafó informatiu situa al 8 d’agost, data que sembla equivocada ja que els historiadors asseguren que hi embarcà un mes abans, el 8 de juliol, en sortí el capvespre de l’endemà i arribà a Tarragona, Seu Primada i Metropolitana, a la matinada del 10 de juliol de 1522, com J.Sánchez Real precisà en aquest mateix Diari.
Un papa a Tarragona
El 10 de gener del mateix any, un emissari havia sortit de Roma per comunicar la seva elecció al nou Papa, que llavors es trobava a Vitòria, i en va anar comunicant la notícia per tot arreu on passava, de manera que aviat es va estendre la nova que fou coneguda per molta gent abans que pel propi interessat. A la ciutat basca l’anà a cercar, per acompanyar-lo fins a Tortosa, una delegació de canonges d’aquella diòcesi. El Capítol catedralici tarragoní en felicità l’afortunat en una carta datada el 3 de febrer, un dia abans que el nou pontífex s’assabentés oficialment de l’elecció en rebre-hi l’emissari. Llavors, Adrià viatjà per primera vegada cap a la seva diòcesi, arribà a Tortosa el 18 de juny i va estar-s’hi tres setmanes. Quan el dematí del 10 de juliol, a primera hora, arribà al port de Tarragona, esperava el pontífex una comitiva d’honor, per ordre del rei, integrada per una esquadra formada per 11 galeres de guerra i 30 vaixells que, juntament amb 10 companyies de soldats, acompanyaren també el nou Papa en la seva navegació fins a Roma amb tot el seu seguici.
Llavors, qui el rebé oficialment va ser el primat i arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, que havia estat president de la Generalitat i que habitualment residia a Barcelona. De conformitat amb el mestre de cerimònies papal, el Capítol tarragoní va organitzar la comitiva en processó per la ciutat i donaren la rellevància màxima a l’arribada d’Adrià VI, tot acordant de situar el braç de Santa Tecla a l’altar major de la catedral per donar-hi més solemnitat, instal·lant grans il·luminacions a la Seu com en les festivitats més assenyalades i col·locant l’escut papal a la porta de la catedral i en els pilars de l’interior del temple. Tot i que no es conserva documentació sobre la resposta popular a aquell fet, cal suposar que devia ser tot un esdeveniment extraordinari per a una Tarragona que vorejava llavors els 3.000 habitants. Just arribat a la ciutat, malgrat la fatiga del viatge, el Papa va voler celebrar una missa, cosa que feu al convent dels pares dominics, situat fora del recinte emmurallat de la ciutat, i després entrà a la catedral a fer-hi una pregària breu. El Papa i tot el seguici que l’acompanyava van estar-se tot un mes a la ciutat, durant el qual el pontífex enllestí afers d’Estat pendents, des del Palau del Paborde, residència de l’arquebisbe, on s’establí. Cal dir que per a les despeses de l’estada d’Adrià VI a Tarragona, amb els seus familiars i acompanyants, el Papa havia demanat al Capítol catedralici, en carta signada a Tortosa, que, als seus i a ell mateix, «se les dé el aposiento de la dicha ciudat, libre y sin embargo alguno».
Així, el 14 de juliol sol·licità al Capítol una aportació econòmica per sufragar l’estada dels seus acompanyants a la ciutat i els canonges tarragonins acordaren de fer un donatiu de 100 ducats i, alhora, li demanaren autorització per aplicar un impost sobre el preu de la carn que es venia a les seves carnisseries.
El 3 d’agost, a més, plantejaren una nova petició al pontífex: superar els entrebancs interns sorgits per discrepàncies a la cúria tarragonina que impedien de bastir les capelles de santa Magdalena i l’Anunciació, capelles el cost de les quals l’arquebisbe Cardona s’havia compromès a assumir. Dos dies més tard d’aquesta sol·licitud, després de vespres, Adrià VI abandonà la ciutat des del port de Tarragona en direcció a Barcelona, sent acomiadat amb salves de canó i per una gernació que no es volgué perdre un succés tan inusual, davant la qual el Papa s’adreçà als assistents. Sembla, però, que una maregassa intensa obligà la comitiva naval a cercar refugi, per unes hores, a Salou, abans de reprendre novament la ruta prevista. L’endemà a la tarda desembarcà a la capital catalana, on sopà en una de les mansions de Pere de Cardona a Barcelona, i continuà el viatge cap a Roma la matinada del dia 7. El Papa oblidà un Llibre de Cor a la ciutat i per retornar-l’hi hom contactà amb Esteve de Garret, antic rector de Gandesa i ex President de la Generalitat, el qual s’intitulava ‘Majordom del Papa’.
Un pontificat massa breu
Adrià VI arribà a Roma el 29 d’agost, després de diverses escales en el seu recorregut marítim vorejant la costa mediterrània, i la cerimònia de coronació papal tingué lloc dos dies després. El seu pas pel Vaticà com a pontífex va ser molt breu, ja que la mort li arribà el 14 de setembre de 1523, als vint mesos de la seva elecció. Adrià VI conservà el títol de bisbe de Tortosa fins a l’11 de març de 1523 quan accedí a la titularitat de la diòcesi Willem van Enckenvoirt, antic alumne a Lovaina i protegit seu. Amb la seva mort, el titular de la Inquisició als dos Regnes va ser l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique. Adrià VI, tarragoní durant un mes, va ser el darrer pontífex no italià fins 455 anys més tard quan fou escollit, com a Papa Joan Pau II, el polonès Karol Vojtyla. Adrià fou succeït en el papat, finalment, per Giulio de Medici, amb el nom de Climent VII.