Pere de Luna (1328-1423), el Papa Benet XIII d’Avinyó durant el Cisma d’Occident, va ser alhora pontífex i senyor feudal de Reus, perquè des de 1387 era canonge i cambrer de la catedral de Tarragona, càrrec que comportava la senyoria sobre la vila veïna. Tot i acabar excomunicat i considerat un antipapa per l’Església catòlica, els reusencs van tendir a fer volar la imaginació quant a la seva relació amb la ciutat, especialment els historiadors del segle XIX.
Ara, el sisè centenari de la mort del Papa Luna ha propiciat una exposició i un cicle de conferències a l’Arxiu Municipal, la darrera de les quals es va celebrar el passat dimecres a càrrec d’Ezequiel Gort, historiador, exarxiver i màxima autoritat sobre el Reus medieval. Sota el títol Pere de Luna, senyor feudal de Reus, Gort va repassar els vincles i episodis fefaents entre el religiós aragonès i els seus vassalls reusencs.
Com passa sovint, la rigorositat aplicada al relat històric va servir per desmentir algunes de les creences més difoses. En el cas que ens ocupa, Gort va tombar tres dels fets més repetits i simbòlics de la biografia reusenca del Papa Luna, que avui cal considerar invencions de la historiografia decimonònica local. En primer lloc, que la seva residència fos el Castell del Cambrer de Reus, quan està acreditat que tots els cambrers van viure a la Casa dels Canonges de Tarragona, com corresponia al seu càrrec.
En segon lloc, les dades i la documentació evidencien que és impossible que, com diu la tradició, Pere de Luna estigués a Reus quan es va conèixer la seva elecció com a Papa d’Avinyó, el 1394, arran de la mort de Climent VII. I, finalment, tampoc es va aturar a Reus el 1415 després d’embarcar a Cotlliure cap a l’exili definitiu a Peníscola.
Aprofitant l’avinentesa, Gort va posar sobre la taula una altra notícia falsa sobre l’època, que diu que l’església de Reus va estar dedicada primer a Santa Maria i després a Sant Pere, dada que apareix a la majoria dels llibres sobre la història de la ciutat. Segons les seves darreres investigacions, el temple de Reus va estar consagrat a Sant Pere des de bon començament i al seu interior existia un altar dedicat a Santa Maria, circumstància que explicaria la confusió.
Pere de Luna i els seus súbdits
Tornant a Benet XIII, sí que va protagonitzar altres episodis destacats vinculats a Reus, com la compra de la castlania –l’altre senyoriu sobre la vila– per 50.000 sous quan va ser subhastada el 1397 arran dels deutes del castlà, amb la qual cosa va quedar com a senyor únic de la vila. O el donatiu de 7.500 sous que li van enviar els seus súbdits reusencs durant el setge patit a Avinyó entre 1398 i 1403, del que va escapar gràcies a una novel·lesca fugida amb l’ajut del fill del comte de Prades.
Segurament, l’esdeveniment més emblemàtic pels veïns de la vila va ser la visita de Benet XIII a Reus del 1410, amb tot el seguici papal, fast que devia costar car, perquè el Papa d’Avinyó arrossegava una gentada amb ell.
Mentre va ostentar la cambreria i el papat, els reusencs li remetien peticions, que habitualment tenien a veure amb qüestions econòmiques, com els delmes o les fortes contribucions a les obres de construcció de la muralla, de cost elevadíssim.
A una queixa concreta sobre que els impostos a Reus eren massa alts, Pere de Luna es va negar a rebaixar-los adduint que això seria un perjudici per a la Cambreria. Tot i que Ezequiel Gort parlava del tombant entre els segles XIV i XV, es va fer impossible no relacionar les seves paraules amb l’actualitat de la ciutat, i així ho va captar l’audiència, que va fer sorna amb la qüestió. La presència del regidor d’Hisenda de l’Ajuntament entre el públic va donar encara més picantor a l’escena.
De fet, hi van haver més moments de la conferència que semblaven inspirats en la realitat informativa de les darreres setmanes. En especial quan Gort va fer esment d’un brutal episodi d’antisemitisme succeït a Reus a finals del segle XIV que es va saldar amb la destrucció del call i l’assassinat de molts jueus.
Com que el pogrom va portar cua durant força temps, el consell municipal va demanar a Pere de Lluna una absolució general pels veïns que hi havien participat. Aquesta petició d’amnistia va provocar un enfrontament entre els dos poders que l’havien d’aprovar –recordem que Reus tenia un domini compartit entre la jurisdicció eclesiàstica del cambrer i la civil del castlà–. La postura del cambrer Pere de Luna va ser favorable a l’indult general, però el castlà Joan d’Olzinelles s’hi va oposar. El resultat del xoc entre les dues postures contraposades va ser que l’amnistia no es va aplicar.
No està de més tornar a recordar que parlem de l’edat mitjana, no d’ara.