Són moltes les paraules que utilitzaria per expressar tot el cúmul de sentiments, sensacions i emocions, totes elles molt intenses, que han passat pel meu cap durant aquest darrer any. Un any que no ha estat com qualsevol altre i en el que la vida ens ha sorprès, sobretot, amb un esdeveniment totalment inesperat que ens ha capgirat les expectatives i els plans de manera imprevista.
La covid-19 ens ha portat a viure la situació més complexa i desconcertant de la història recent, tot i que no ha estat la pitjor epidèmia que hagi sofert la humanitat. Possiblement, la desaparició del sentit de risc sanitari en l’imaginari col·lectiu actual hagi estat el detonant per pensar que aquesta era una situació mai vista. Però, a diferència d’altres pandèmies que s’han anat encadenant al llarg dels segles, la majoria de nosaltres hem pogut gaudir dels serveis bàsics amb normalitat: electricitat, aigua, telecomunicacions, combustibles, serveis sanitaris, abastament alimentari, transport públic, recollida de residus i fins i tot educació i lleure, encara que fos de manera telemàtica.
Totes i tots hem après, i moltíssim. Ens hem adonat que moltes de les coses que prejutjàvem inalterables es podien i es poden fer d’altra manera; hem tingut l’ocasió d’aturar-nos i reflexionar profundament: podem viure de manera més casolana i tranquil·la; necessitem menys coses de les que pensem; hem apreciat moltes coses que teníem ben a prop i a les quals no donàvem valor; i, sobretot, hem pres consciència de les persones que necessitem de debò i de les que ens estimem de veritat.
Una cosa ben certa és que afrontar la situació no ha estat fàcil per a ningú i tampoc per als ajuntaments, que hem seguit a peu de canó de dia en dia, al costat de les persones, variant, modificant i replantejant constantment d’acord amb les circumstàncies que es presentaven.
Si alguna cosa bona es pot extreure d’aquesta adversitat ha estat l’actitud de la ciutadania i l’excel·lència d’aquelles persones, individualment o col·lectiva, que s’han exposat per ajudar i estar al costat dels altres. El pitjor, les doloroses defuncions produïdes que ni els més avançats sistemes sanitaris han pogut impedir. Serveixi de record per a totes aquestes persones que ja no són entre nosaltres.