Segons les Nacions Unides, la degradació de la terra perjudica de forma directa a més del 40% de la població mundial. L’afectació a la fauna i la flora és més difícil de quantificar, però la pèrdua de biodiversitat és un fet, va en augment i és irreversible. I es deu, entre altres coses, als milers de tones de residus abandonats que s’acumulen en indrets naturals de tot el planeta, formant abocadors desmesurats i illes de residus grans com països. La seva degradació modifica ecosistemes i intoxica i fereix animals.
‘Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració’ és el lema que el Programa de l’ONU per al Medi Ambient ha escollit com a reivindicació per la campanya d’enguany, que posa el focus en la necessitat de restauració de la terra i la resiliència a la sequera i la desertificació: problemes ambientals complexos que no són nous ni fàcils de solucionar, però que amb l’esforç col·lectiu i individual s’han d’intentar revertir. El manifest pregona que «no podem retrocedir en el temps, però sí que podem fer créixer els boscos, revitalitzar les fonts d’aigua i restaurar els sòls. Som la generació que pot fer les paus amb les terres».
Al Camp de Tarragona, les taxes de recollida selectiva són força millorables
Quan parlem de restaurar o netejar o recollir de terra ens referim a desfer una actuació negativa enfront del nostre entorn. Per què embrutem un bosc o un carrer del nostre municipi? Per falta de cultura, per comoditat, per irresponsabilitat... En economia, el concepte d’externalitat es defineix com els efectes negatius o positius de la producció o del consum d’un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que la societat o l’empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat. El consum té externalitats i la mala gestió dels residus, encara més.
Al Camp de Tarragona, les taxes de recollida selectiva són força millorables. La conseqüència és que es porten a valoritzar energèticament moltíssims residus que es podrien haver: evitat, reutilitzat, reciclat i que haurien entrat a l’economia circular. Perquè quan plàstics, papers, bioresidus, roba, etc. acaben al contenidor gris, es malbaraten recursos aprofitables i se n’han d’extreure de nous.
Una llauna d’alumini implica que en algun punt del planeta hi ha una mina, de la qual s’ha extret el metall, i que alguna empresa –amb un fort consum energètic– ha fabricat un envàs. El fet de no recollir selectivament i abandonar-la a terra, implica un malbaratament de la matèria primera i de l’energia consumida, més activitat extractiva i més impacte ambiental. Implica també la presència, a la natura o al carrer, d’un material que no li és propi. Als vorals de les carreteres i camins podem trobar (desgraciadament) molts exemples d’abandonament de residus. Què ens falta com a societat per minimitzar aquests comportaments?
Totes les societats generem residus i en continuarem generant. Però la bona notícia és que amb cultura i consciència ambientals, en produirem menys i els gestionarem millor. Tenim les mateixes eines de sensibilització que altres països europeus, els mateixos sistemes tecnològics per gestionar correctament els nostres residus. Potser el que ens falta és actitud, voluntat i respecte pel planeta. Calen gestos heroics i organitzats, però sobretot, cal que les accions del nostre dia a dia siguin més conscients i amables amb el medi ambient. No pot ser d’una altra manera, perquè ens hi va la salut i vida.
En un món en què podem ser el que vulguem, siguem amables amb el que ens envolta. Triem respectar la natura; consumir de forma conscient, sense malbaratar recursos. Practiquem la sostenibilitat reduint, reutilitzant i reparant els productes perquè puguin durar més. I, naturalment, separem bé els residus perquè es puguin reciclar! En un món en què podem ser el que vulguem, procurem deixar llegats emocionals i no petjades ecològiques. Quan no l’entorpim, el medi ambient quasi sempre s’autoregula sol.
MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS URBANS
