El teatre i la interpretació corren per les seves venes des de fa anys. La ràdio va ser part de la seva escola i Buenafuente un dels seus mestres. Ara, és ell qui s’encarrega de compartir el seu coneixement. I, en el seu temps lliure, forma part de Dames i Vells. Oriol Grau serà l’encarregat de fer el Pregó des del balcó de l’Ajuntament aquest any. Una edició molt especial, ja que Dames i Vells celebra els 40+3 anys des de la seva recuperació. I, tal com ha assegurat, serà molt especial.
Què significa aquesta plaça per vostè?
Em sento a casa. Abans no tenia nom i vaig tenir l’honor de destapar la placa i se’m posa la pell de gallina.
Ha acceptat ser el pregoner malgrat estar molt enfeinat.
Ha sigut un marron perquè tincmil coses al cap i fa res m’he posat a pensar com serà el pregó. Ja soc gran i entre una cosa i l’altra no puc fer-ne dues alhora.
El seu pregó serà crític?
Més que crític jo no soc complaent. I menys amb les autoritats, forma part del meu ADN. En tot cas, si em conviden a un pregó no aniré a fer-li una bufetada a l’alcalde (riu). Seré respectuós i educat, però fotré una mica de canya. Pel carrer m’aturen i jo sempre dic el mateix: si voleu canya aneu a Dames i Vells, que allà ho fem amb totes les de la llei.
Dames i Vells sempre és un dels actes més esperat per la gent de Tarragona. Com és la preparació?
Avui, 29 d’agost, comencem a assajar la part teatral. Enguany també ballem i fa dues setmanes que preparem la coreografia perquè som molt dolents (riu). Al juny ens trobem i és quan repartim els temes i cadascú escriu la seva part. Després tot passa per mi. Soc l’embut. Canvio, llenço i estripo temes.
Aquest any ha sigut intens i hi haurà per parlar.
No vam acabar el text fins fa poc perquè hi ha moltes incerteses. Estem tan atents a l’actualitat que som capaços de canviar un versot 5 minuts abans de sortir, només per ser frescos i tractar el tema. Procurem tenir capacitat de canvi.
Algun cop ho han hagut de fer?
Per l’11-S vam canviar els versots dues setmanes abans de sortir a fer la primera funció. Paradoxalment no van fer riure. Ens vam adonar que quan les ferides són recents no fan gràcia. El nostre objectiu és fer riure i si no ho fem l’hem pifiat. Però també som atents a la sensibilitat del públic. Hi ha fronteres que preferim no creuar.
Aquest any inauguren ‘Carcamals a la Romana’. Com serà Dames i Vells aquesta Tecla?
El 2020 fèiem 40 anys de la recuperació i ens va fer ràbia no poder celebrar-ho. Així que entre tots vam decidir fer el 40+3. A més portem novetats. La primera és que no ens mourem d’aquesta plaça, instal·larem com un corral de comèdies i la funció durarà una mica més. També cobrarem una entrada de tres euros per poder fer front a tota la infraestructura. Enguany Dames i Vells és una bogeria anacrònica absoluta.
Aquest any hi ha hagut eleccions. S’estan fent bé les coses a la ciutat?
Fa tan poc que encara no podem apreciar. Una cosa que agraeixo és veure la Consellera de Cultura als actes. Amb tots els canvis que ha patit la cultura a Tarragona és d’agrair.
Com està a nivell professional?
Soc jo mateix qui m’autofreno. Tinc una imaginació que no s’atura i sempre estaria fent coses. Però cada vegada em costa més. La gent ja sap que a mi em tenen de ‘Primo de Zumosol’ (riu). Sempre estaré pel que necessitin. Ara es el torn de la gent jove per estirar del carro.
Com és capaç de preparar els personatges i adaptar-se a qualsevol canvi que això impliqui?
Jo penso que és entrenament. Vaig estar durant vuit anys a la ràdio canviant de personatge cada minut i improvisant. Al costat de Buenafuente vaig aprendre molt i em va servir com escola. Crec que per aquest motiu tinc tanta facilitat.
El teatre ja forma part de vostè. Però a la seva vida privada també ḉés tan teatreru?
(Riu). A la meva vida diària no faig d’actor. De fet, soc més aviat seriós i els meus alumnes ho poden corroborar. Bé, la paraula exacta seria rigorós. No deixo passar-les i la gent que dirigeixo ho sap. Fer humor és una cosa molt seriosa i s‘ha d’aprendre rigorosament.
Creu que Tarragona és una ciutat que ofereix possibilitats per dedicar-se al món de la interpretació?
Malauradament crec que no et pots guanyar la vida com a actor a Tarragona. Una de les poques opcions és anar a Port Aventura i interpretar sempre el mateix personatge. Però no pots desenvolupar una carrera enriquidora. És interessant marxar però sempre dic el mateix: si pots, torna després a la ciutat i regala tot el que has après fora. Jo regalo humor amb Dames i Vells i m’encanta fer riure a la meva ciutat.
El teatre i la interpretació corren per les seves venes des de fa anys. La ràdio va ser part de la seva escola i Buenafuente un dels seus mestres. Ara, és ell qui s’encarrega de compartir el seu coneixement i regalar humor des de la Plaça de Dames i Vells. Hi forma part des de fa més de 40 anys. Oriol Grau serà l’encarregat de fer el Pregó des del balcó de l’Ajuntament. Una edició molt especial, ja que Dames i Vells celebra els 40+3 anys des de la seva recuperació. I, tal com ha assegurat, serà molt especial.
Què significa aquesta plaça per vostè?
Em sento a casa. Abans no tenia nom i vaig tenir l’honor de destapar la placa i se’m posa la pell de gallina.
Ha acceptat ser el pregoner malgrat estar molt enfeinat.
Ha sigut un marron perquè tincmil coses al cap i fa res m’he posat a pensar com serà el pregó. Ja soc gran i entre una cosa i l’altra no puc fer-ne dues alhora.
El seu pregó serà crític?
Més que crític jo no soc complaent. I menys amb les autoritats, forma part del meu ADN. En tot cas, si em conviden a un pregó no aniré a fer-li una bufetada a l’alcalde (riu). Seré respectuós i educat, però fotré una mica de canya. Pel carrer m’aturen i jo sempre dic el mateix: si voleu canya aneu a Dames i Vells, que allà ho fem amb totes les de la llei.
Dames i Vells sempre és un dels actes més esperat per la gent de Tarragona. Com és la preparació?
Comencem a assajar la part teatral amb un mes d’antelació. Enguany també ballem i des de principis d’agost que preparem la coreografia perquè som molt dolents (riu). Al juny ens trobem i és quan repartim els temes i cadascú escriu la seva part. Després tot passa per mi. Soc l’embut. Canvio, llenço i estripo temes.
Aquest any ha sigut intens i hi haurà per parlar.
No vam acabar el text fins fa poc perquè hi ha moltes incerteses. Estem tan atents a l’actualitat que som capaços de canviar un versot 5 minuts abans de sortir, només per ser frescos i tractar el tema. Procurem tenir capacitat de canvi.
Algun cop ho han hagut de fer?
Per l’11-S vam canviar els versots dues setmanes abans de sortir a fer la primera funció. Paradoxalment no van fer riure. Ens vam adonar que quan les ferides són recents no fan gràcia. El nostre objectiu és fer riure i si no ho fem l’hem pifiat. Però també som atents a la sensibilitat del públic. Hi ha fronteres que preferim no creuar.
Aquest any inauguren ‘Carcamals a la romana’. Com serà Dames i Vells aquesta Tecla?
El 2020 fèiem 40 anys de la recuperació i ens va fer ràbia no poder celebrar-ho. Així que entre tots vam decidir fer el 40+3. A més portem novetats. La primera és que no ens mourem d’aquesta plaça, instal·larem com un corral de comèdies i la funció durarà una mica més. També cobrarem una entrada de tres euros per poder fer front a tota la infraestructura. Enguany Dames i Vells és una bogeria anacrònica absoluta.
Aquest any hi ha hagut eleccions. S’estan fent bé les coses a la ciutat?
Fa tan poc que encara no podem apreciar. Una cosa que agraeixo és veure la Consellera de Cultura als actes. Amb tots els canvis que ha patit la cultura a Tarragona és d’agrair.
Com està professionalment?
Soc jo mateix qui m’autofreno. Tinc una imaginació que no s’atura i sempre estaria fent coses. Però cada vegada em costa més. La gent ja sap que a mi em tenen de ‘Primo de Zumosol’ (riu). Sempre estaré pel que necessitin. Ara es el torn de la gent jove per estirar del carro.
Com és capaç de preparar els personatges i adaptar-se a qualsevol canvi que això impliqui?
Jo penso que és entrenament. Vaig estar durant vuit anys a la ràdio canviant de personatge cada minut i improvisant. Al costat de Buenafuente vaig aprendre molt i em va servir com escola. Crec que per aquest motiu tinc tanta facilitat.
El teatre ja forma part de vostè. Però a la seva vida privada també ḉés tan teatreru?
(Riu). A la meva vida diària no faig d’actor. De fet, soc més aviat seriós i els meus alumnes ho poden corroborar. Bé, la paraula exacta seria rigorós. No deixo passar-les i la gent que dirigeixo ho sap. Fer humor és una cosa molt seriosa i s‘ha d’aprendre rigorosament.
Creu que Tarragona és una ciutat que ofereix possibilitats per dedicar-se al món de la interpretació?
Malauradament crec que no et pots guanyar la vida com a actor a Tarragona. Una de les poques opcions és anar a Port Aventura i interpretar sempre el mateix personatge. Però no pots desenvolupar una carrera enriquidora. És interessant marxar però sempre dic el mateix: si pots, torna després a la ciutat i regala tot el que has après fora. Jo regalo humor amb Dames i Vells i m’encanta fer riure a la meva ciutat.