Papereries i llibreries

La meva primera ploma estilogràfica me la van regalar per la primera comunió, després en vaig tenir moltes. Recordo les Parker, que anaven bé i no donaven problemes

23 enero 2022 21:50 | Actualizado a 24 enero 2022 06:50
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Recordo amb estimació algunes papereries i llibreries, penseu que els de la nostra època quan anàvem a l’escola escrivíem amb ploma i tinter, que estava incorporat a la taula en forma d’una tasseta de ceràmica plena de tinta blava on hi havies d’anar sucant la ploma. Recordo que quan vaig veure l’estilogràfica per primer cop em va impactar tant que sempre la portava i a la cartera escolar hi duia un pot de tinta blava Pelikan per anar carregant la ploma. A Tarragona les millors plomes es podien comprar a la Papereria Central.

La meva primera ploma estilogràfica me la van regalar per la primera comunió, després en vaig tenir moltes. Recordo les Parker, que anaven bé i no donaven problemes. Hi havia plomes de gamma alta que utilitzaven metges, notaris i altres professions similars per a signar, semblava que segons la ploma es marcava certa diferència.

Quan era jove m’agradava escriure amb ploma i fins i tot vaig inventar un esborratintes que no deixava rastre, ja que la comptabilitat calia que fos escrita amb tinta. Quan algun cop t’equivocaves, amb una gota s’esborrava i no en quedava rastre. Era molt barat i amb una gota i paper per assecar-ho ho solucionaves.

Cada any calia comprar llibres nous per a l’escola, i ho fèiem a la Llibreria Guàrdias, que aleshores estava a la plaça de la Font, al fons de la plaça, on avui hi ha el frànkfurt Noria, junt amb l’antiga botiga de roba El Faro. La llibreria es va traslladar el 1959 a la Rambla Nova. A Joan Antònio Guàrdias el coneixia de vista, va ser un important poeta molt involucrat en la vida cultural de la ciutat.

Aparadors com joieries

La Papereria Central del carrer Canyelles enguany compleix 70 anys, ja que es va obrir al públic l’any 1952. Abans en aquell local hi havia un estanc, però en morir el titular el negoci no va continuar, va ser en aquest moment quan Eduard Boada Mercadé, amb vista a poder tenir un negoci per al seu fill Josep Maria Boada Bonet va muntar aquesta papereria, que va estar a càrrec seu fins a la seva jubilació De totes maneres, Josep Maria Boada Bonet viu davant de la papereria. En jubilar-se la va vendre a un senyor de Valls, ja que el seu fill es dedicà a un altre ofici, ja fa més de 25 anys va obrir el despatx Boada & Duch Auditors, també al carrer Canyelles. Eduard Boada Mercadé es va dir així, ja que el meu avi va ser el seu padrí. I és clar, l’avi, que es deia Eduard Boada Pallarés, va optar pel mateix nom. Avui la Papereria Central continua oberta gràcies a l’actual propietari, que no ha volgut que el centre de Tarragona perdés aquest referent. El meu avi sempre em deia que amb els de la Papereria Central érem família, però la veritat és que sempre he sentit afecte per les persones que estan al capdavant d’aquesta papereria, siguin o no parents.

La Papereria Central es va especialitzar en plomes estilogràfiques, material d’alta qualitat per a arquitectes i delineants. Disposava de les millors plomes estilogràfiques, també en reparaven. Tenien tota la gamma de material d’oficina, paper per fer còpies a la màquina d’escriure, cites, Tipp-ex per a esborrar, també materials per a arquitectes, aparelladors, delineants, com compassos, tiralínies, llapis de diferents tipus. Si no ho tenien a la Papereria Central és que no existia! L’aparador era com el d’una joieria, pels infinits models de plomes: Montblanch, Parker, Watermark i moltes altres bones marques.

La Papereria Núria també era un bon lloc per comprar-hi les llibretes, carpetes, plomes i tinters, gomes d’esborrar, llapis, etc. Sempre hi havia gran concurrència de persones, ja que tenien abundància de productes. Ara em ve al cap la marca de llapis de colors Alpino i els plumiers de fusta, una capseta que acostumava a tenir a l’interior una maquineta de fer punta, la goma d’esborrar Milan, plomes, llapis i alguna moneda per a comprar una regalèssia de pal o un polo. Juntament amb les llibretes i una enciclopèdia escolar amb diferents temes de primària anàvem contents a l’escola, amb una cartera o una maleta per dur el material, que eren d’una mena de cartró fort. Alguns dels llapis no eren massa bons i en fer punta es trencava sovint.

Més avall de la Papereria Núria, al mateix carrer de l’Hospital, hi havia la Torres i Virgili, impremta on també venien algun material d’oficina. Jo hi anava a fer-me les targetes de visita i impresos. Crec que fa molts anys van arribar a imprimir el Diari de Tarragona i algunes revistes. En aquella època va ser una de les millors impremtes de Tarragona.

Sense voler res exhaustiu anomenaré algunes de les papereries d’on he estat client, tampoc puc dir-ne moltes coses, ja que hi anaves a comprar i ja està. L’Escolar va ser una llibreria sovintejada per xiquets i jóvens per comprar material escolar i cobria més la part baixa de Tarragona, ja que estava al carrer de la Unió. Reig Brunet era una altra papereria que estava al final del carrer de la Unió, era una papereria que servia a oficines, ara forma part del comerç històric i el local l’ocupa Ibercaja.

A la Baixada de la Misericòrdia hi havia l’antiga llibreria i papereria Anguela, plena d’història de Tarragona i a tocar de la plaça de la Font. La Llibreria Anguela va ser de les primeres que jo recordo que van posar una llarga taula el dia de Sant Jordi, on autors dedicaven els seus llibres. També recordo la papereria Font, que estava davant de les antigues bústies de Correus, potser era la més barata i és on anàvem a comprar tovallons de paper per al bar.

Sortosament, van sorgir llibreres com la de la Rambla, que el senyor Ramon Marrugat va convertir en un important punt cultural de la ciutat, cedint el local per diversos actes i presentacions de llibres. I davant de l’antic Banc d’Espanya la llibreria Adserà, amb un aparador que no et deixa indiferent i dona gust reüllar. També cal remarcar l’antiga VyP, que va estar en diferents emplaçaments i d’on va sorgir La Capona. El senyor Xavier Cirera, un dels fundadors de la llibreria VyP va actuar amb mi a la Congregació Mariana, on fèiem de pallassos i titellaires. Recordo d’ell que era un molt bon jugador de ping-pong.

Un dels clients de Casa Boada i que s’ha convertit en un amic és el Ricard Espinosa Carmona, actualment llibreter de La Capona. El vaig conèixer ja fa molts anys, ja que ell tenia uns amics que eren protètics dentals a prop de Casa Boada i sovint venien a esmorzar. Algun cop també passava a la tarda i fèiem petar la xerrada. El llibreter Ricard Espinosa va ser un dels convidats al còctel Príncipe Moctezuma el passat 6 de març de 2020, rememorant el còctel que vaig fer l’any 1973 a la residència de SAI Guillermo III de Grau-Moctezuma.

Avui les llibreries Adserà i La Capona són les dues grans llibreries arrelades a la ciutat, compreu-hi!

Comentarios
Multimedia Diari