Deixant l’Arrabassada i només passar el pont, a mà esquerra, el Càmping Tarraco, una petita botiga d’estris de platja i un petit supermercat portat pel Pere Granell, amb un terreny ampli a tocar la via del tren.
Els Campabadal van ser un dels pioners en aquest tipus d’allotjaments. Al davant, la Vileta de Mar, a l’entrada, als anys 30, hi havia un rètol damunt de l’arc d’entrada que deia «Vileta de Mar Sol Ixent». Allí als inicis dels anys 50 va començar el Bola-Va com a bolera. Per aquest motiu tingué aquest nom.
Una publicitat de l’any 1953 deia «Al aire libre, tocando a la playa Cante jondo i baile flamenco. Espectáculo nocturno a las 11:00 Cafe-Bar - Bolera - Música - Baile. Dirección Mariona Caravaca e Hijos. Verano 1953». El 22 d’agost de 1962 va actuar la famosa Dolores Vargas ‘La Terremoto’.
Sala de festes i restaurant
Després va ser una sala de festes i finalment un night club. Josep Maria Bonachi va treballar-hi de cambrer. Anys més tard, allí mateix va obrir el seu Restaurant Can Bonachi, que ara porten els seus fills.
Més llocs: Sala de Festes Don Quijote, davant del Núria, regentada per diversos socis, Joaquim Amorós, José Luis Calderón, etc., de l’any 1960 al 1968 aproximadament. L’Escandia, un altre dels referents tarragonins de l’època, La Pèrgola, i més tard La Sala de Festes Embassy, tots amb espectacles flamencs de cara als turistes. Ara repassaré el que recordo d’una sèrie d’hotels que podríem definir com a familiars.
Pujant cap a Tarragona a mà esquerra, l’Hotel Marina, amb clients fixos que venien any rere any. Recordo que tenia una entrada a tocar del Càmping Tarraco abans del pont de l’Arrabassada, i que era molt frondós i a l’ombra. Per la Via Augusta, un gran camí d’entrada i a mà dreta, com es pot veure a la foto de R. Segú, anys més tard hi van construir una pista de tenis. Es varen vendre els terrenys i es construí un complex hoteler dins de 4.000 m2 amb 33 habitacions i 3 suites, amb decoració de l’època romana, i esmorzars romans, que va acabar malament.
Restaurant Hostal Anterman, propietat del Sr. Valero, que el va batejar amb aquest nom ajuntant les primeres síl·labes dels noms dels seus fills ANtonio, TEResa i MANuel; l’Agustí i la Francisca de la família Guinart-Giner el van portar durant uns quants anys i darrerament va prendre el relleu L’Avi Tòful, seu de molts dels esmorzars de Tarragona Antiga i que va tancar l’agost del 2015.
L’Hotel Núria
L’Hotel Núria va obrir l’any 1958 de la mà de la família Bartra; als inicis era un petit hotel de baixos i dues plantes i a mà dreta tenia un bar-restaurant ‘tipus xiringuito’ sota una uralita, al davant un pàrquing per a cotxes. En pocs anys, es fa la primera remodelació, s’amplia a tres plantes d’alçada i triplica els seus serveis.
A la planta baixa, un gran menjador, un bar-cafeteria, un saló de jocs i per veure la televisió, amb un piano, allí es feia ball els cap de setmana als anys 60, i era un lloc concorregut per la joventut tarragonina i els competidors de la Universitat Laboral. Eren temps en què et demanaven el DNI per veure si ja tenies l’edat (21 anys) i podies entrar-hi. L’any 2010 i ja de la mà de la tercera generació Hernando-Bartra es va renovar totalment, als seus baixos es va obrir una botiga de delicatessen.
L’Hostal El Callejón, la Fonda Villa Rabassada i la Pensión Rasni eren altres indrets.
Hotels, vaqueries, pensions
Més endavant, al núm. 97, l’Hotel Astari, del Sr. Jornet, amb un gran menjador, bar-cafeteria, jardins, piscina i habitacions amb vistes al mar. L’any 1988 obria als baixos el Restaurant Grasset (propietat d’en Josep), i com a xef Francesc Casadesús, es va fer un lloc a la ciutat ràpidament, molt bona cuina i sopars d’empresa i conferències.
Un parell de vaqueries-lleteries: d’una no recordo el nom del propietari, l’altra era dels Colom-Rulló-Alberni al núm. 55, també tenien la Granja Rosa al carrer Governador González núm. 28. Al núm. 67, la pensió i Bar-Restaurant Sol y Mar del Joan Foix, amb una petita terrassa a peu de la Via Augusta.
Al núm. 11, el Bar Inter, de la família Foix, que va començar com una botiga de queviures. A l’altra banda (pujant cap a Tarragona a mà dreta), que jo recordi poques instal·lacions hoteleres. Al número 24, la Fonda Caramar i al número 4, on avui hi ha el Restaurant xinès Noumon, hi havia l’hostal Restaurant Marinada.