Ni una menys, vives, lliures i iguals va encetar ahir el cicle de cinc col·loquis que Diari de Tarragona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, celebrarà d‘aquí a finals d’any per posar en debat temes cabdals per a la societat en general i per al territori, en particular, com ara turisme, infraestructures, els fons Next Generation o medi ambient i model energètic.
Aquest primer debat, Igualtat i feminisme, va comptar amb la participació de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, així com de la directora de l’Observatori d’Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Cilia Willem, i de l’educador social i membre de l’associació Homes Igualitaris, Lluc Pagès, un col·loqui presentat per Núria Pérez, directora d’aquest diari.
El títol Ni una menys, vives, lliures i iguals diu molt de tots els temes que ahir van posar-se sobre la taula. Des de la xacra de la violència de gènere fins a la bretxa salarial i la igualtat d’oportunitats, passant pels protocols d’actuació, les polítiques feministes, les xarxes socials i el paper dels homes en tot plegat. Un debat amb molts punts en comú, especialment que cal un canvi de mentalitat, que no vindrà d’avui per demà en una societat amb una cultura patriarcal mil·lenària. La feina feta fins ara és molta, però també la que queda per fer.
Justament la directora de Diari de Tarragona, Núria Pérez, va arrencar la sessió amb els reptes, els més immediats i els de llarg termini. Cilia Willem, la primera dels convidats en intervenir, va voler recordar en primer terme que si òbviament hi ha reptes, «els drets adquirits en matèria d’igualtat es poden tornar a perdre en qualsevol moment i això ho veiem en recents esdeveniments als EUA, on s’ha revertit el dret de l’avortament. No podem abaixar la guàrdia».
Dit això, la Cilia Willem va fer una radiografia de la des(igualtat) a l’espai universitari, tant del vessant del professorat com de l’alumnat. Com un dels punts «flagrants» cità la bretxa salarial «encoberta». Per què encoberta? «A primera vista, sobre el paper, sembla que hi ha igualtat de sous», manifestà, encara que la realitat diu coses diferents. Amb dades a la mà, la Cilia va fer una anàlisi comparativa entre gèneres, tant pel que fa a la URV com a la resta d’universitats catalanes. Amb resultat de majoria de contractes d’homes amb relació a les dones; més dones amb un contracte de temps parcial; una majoria masculina de catedràtics i també en els contractes permanents. «A conseqüència d’aquestes tendències, les dones no poden accedir-hi de la mateixa manera a llocs on es prenen decisions i també a la pràctica, la mitjana de sou és més alta entre els homes», el que condueix a una feminització de la precarietat.
«A la universitat hi ha violències masclistes, abusos i discriminació contra les dones», asseverà, per la qual cosa la URV ha posat en marxa incentius concrets per a les dones, així com el Protocol de prevenció i actuació en l’àmbit de violències masclistes i contra LGTBI. No obstant això, com remarcà la Cilia, «la mesura principal és canviar la mentalitat. Hem de treballar per fer les coses de manera diferent, hem d’adoptar metodologies feministes basades més en la col·laboració i menys en l’individualisme».
Lleis, no recomanacions
En aquesta transformació cultural a llarg termini va coincidir la consellera Tània Verge. «S’ha de canviar el paradigma. Al Parlament, on ara hi ha les bústies, era el lloc on els senyors deixaven el barret. I al Parlament britànic, deixaven l’espasa». Amb això com a exemple, Tània Verge advoca per un canvi de model que passa, en primer lloc, per fer complir les lleis. «Les lleis d’igualtat no són recomanacions. S’han d’aplicar a tot arreu i això per osmosi no passa i totes aquestes polítiques necessiten recursos». I mentre no arriba aquesta transformació cultural, què es pot fer? «Hem de fer polítiques feministes. No es pot combatre la segregació si no introduïm nous drets».
En aquest punt, Tània Verge destacà el programa Temps x Cures, en la línia de pal·liar la precarietat femenina a què apuntava la Cilia. Precisament, un dels objectius és alliberar temps per a les famílies, especialment per a les dones, a qui, majoritàriament, s’ha atribuït el treball de les cures. «Si no haguessin de cuidar, 20.000 dones no abandonarien el mercat de treball o no reduirien la seva jornada», ressaltà la Tània. En aquest sentit, Lluc Pagès també defensà la necessitat que els homes s’involucrin en aquestes tasques que històricament han sigut ubicades, sense retribució, en el gènere femení.
Trencant estereotips, la consellera incidí en l’estètica femenina i la pressió que rep, així com en el dret menstrual. «Els nostres cossos sempre són jutjats per tot, per massa o per massa poc, les talles, és constant... I això mina, impacta en les nostres relacions quotidianes. I per què no parlar de la menstruació i dels productes més saludables, entre les noies i els nois?».
Pel que fa a les violències masclistes, posà èmfasi en la importància de la prevenció, l’alerta primerenca i com es pot actuar, com a mecanisme de prevenció comunitària. «És important centrar-nos no només en com acompanyem, sinó en no cometre aquestes violències i en aquest àmbit necessitem molta implicació dels homes, sobretot perquè no tots els homes tenen a veure amb la violència masclista. Si són testimonis d’una situació, també s’ha de denunciar. S’han de deslegitimar les violències», manifestà.
I a més a més de l’educació, una eina necessària, la consellera subratllar que per treballar en direcció a aquest canvi cultural, s’ha d’arribar a tothom, a totes les franges d’edat i condicions. «Hem d’entrar a tot arreu amb campanyes institucionals, a les empreses, en espais d’oci... Hem d’ampliar la mirada. Hi ha formacions que haurien de ser obligatòries. Si a les empreses es fan cursos de prevenció de riscos laborals, per què no de prevenció de violències?, per què no hi pot haver formacions obligatòries de prevenció de violències també a l’administració pública?», es preguntà. Calen, en definitiva, unes polítiques públiques que tinguin en compte la diversitat.
No sense els homes
No obstant això, el sentiment és que no es pot arribar a aquest nou paradigma sense l’altra meitat de la població, sense els homes. I en aquest sentit, el Lluc Pagès, de l’associació Homes Igualitaris, posà l’accent en el fet que aquestes polítiques públiques els han de tenir també en compte. «Hi ha d’haver-hi polítiques que ens ajudin a transitar cap a una diversificació de gènere que permeti que els homes puguin ser de diferents maneres. Des de les lleis, desenvolupar diferents programes».
I què passa amb els homes que es posen a la defensiva amb el feminisme? «Nou de cada 10 persones preses són homes, els homes són els que van a la guerra. Quina és la causa? Alguns homes senten malestar, tenen moments de rebuig, podem dubtar, encara que és important saber que l’origen no és el feminisme, no són les dones, sinó el patriarcat. I que no tenim models ni espais on poder veure què ens està passant».
D’igual manera, en la línia de deslegitimar les violències, Lluc Pagès parlà de passar de la posició culpabilitzadora a la de responsabilitat. «I la responsabilitat, que pot semblar més fàcil, no ho és. Responsabilitzar-se quotidianament de tot el que fem, saber que formem part d’una comunitat. Els silencis ens fan còmplices, ens hem d’implicar. Quan et compromets a posicionar-te i a denunciar, el dia a dia es fa més complicat, encara que més satisfactori. Tot i això, per poder ser crític amb la masculinitat tòxica, necessitem professionals preparats, metges i metgesses, mestres i mestresses, cossos i forces de seguretat que sàpiguen detectar les violències masclistes en nivells primaris».
El canvi de model passa també per erradicar la violència a les xarxes i entre els joves. Tots tres ponents van coincidir en el fet que aquests «reprodueixen els patrons adults», que també obeeixen a una reacció defensiva envers els avenços del feminisme. Finalment, és imprescindible el paper clau dels mitjans de comunicació. «La responsabilitat és de tots. I nosaltres, en tenim molta», va concloure la directora del Diari de Tarragona, Núria Pérez.
