Fa uns dies el compte de twitter de TarragonaTurisme va piular la portada d’una guia de la ciutat publicada el 1973 dirigida al turisme alemany. I què s’hi podia veure? El skyline típic de la ciutat, amb la catedral, la muralla, el que podria ser l’amfiteatre, però també una indústria química i les típiques esferes del polígon químic que es veuen a l’autovia de Salou o a altres parts, conjuntament amb un sol radiant i el mar blau mediterrani. Un disseny que diria que representava perfectament el que érem i el que som 50 anys després. Perquè no cal amagar la realitat de la ciutat. Només cal representar-la. I si féssim avui aquesta portada, a sis mesos escassos de les eleccions municipals de maig del 2023, quin disseny hauríem de fer? Quins aspectes hauríem de representar si ens fixéssim en l’actualitat de la ciutat? Ja us podeu imaginar que la cosa seria complexa de collons. Donem alguna idea.
Hauríem de representar de ben segur cues de cotxes intentant moure’s per diferents punts de la ciutat: per la famosa turborotonda de la T-11 a les hores punta, per la flamant nova rotonda d’Icomar per regular el trànsit a l’entrada de la botiga Obramat, que diuen que regula i desespera als conductors a parts iguals, i, tot i que ja ho han arreglat, pel passeig de la Independència, vial des del Parc Central al Serrallo, al voltant de la Tabacalera, on algun set-ciències va decidir treure un carril per ficar disset llocs d’aparcament i generar un sidral de dimensions galàctiques que va fer que en 24 hores es repintés tot, i aquí pau i després glòria. El dissenyador de la portada tindria la difícil tasca de representar totes les obres i projectes pendents a llarg termini que dia sí, dia també, s’estan anunciant: la desaparició del mamotreto de la platja del Miracle, pel segon semestre de 2023, la remodelació de la plaça de la Cinquena promoció al barri de Sant Pere i Sant Pau també per les mateixes dates (podrien aprofitar les runes del mamotreto per fer la remodelació, no? Això sí que és sostenibilitat i economia circular!). Ara em sorgeix el dubte de si les quatre promocions anteriors ja estan remodelades o no... No em feu cas.
No ens oblidem pas de la instal·lació de la demandada pèrgola a la plaça Corsini per donar ombra, al primer semestre de l’any que ve, si encara hi ha lloc lliure per a la seva col·locació a causa de l’expansió imparable de les terrasses dels locals de la plaça que aviat fagocitaran el banc i fanal central i fins i tot a l’estimat Carilló. On també tindrem ombra, a principis de 2023, serà a la façana marítima del Serrallo, que pertany al Port de Tarragona, on hi haurà cinc zones per descansar. Aquests del Port tenen pela llarga. Ves que no els hi podríem demanar com a regal de Reis que ens paguessin els Bons Comerç que aquest any Tarragona no tindrà, però els veïns ganxets sí! A la foto de la ciutat hauria d’aparèixer el dibuix dels Bons Comerç tatxats. I creuers, molts creuers, és clar.
Tampoc hi faltarien xurreries, ara que en tenim tantes a l’Eixample Nord
I parlant del Carilló, indubtablement al nou skyline de la ciutat hi ha de ser, ja que cada migdia i tarda fa ballar els més petits de la ciutat al ritme del nostre Amparito. Quina dèria que tenen alguns d’anar a veure’l (em refereixo als pares i mares!).
Obligatòriament hi hauria d’haver un far, una roda de bicicleta i uns jocs alternatius per representar les tres cooperatives socials que el PSC acusa d’haver estat afavorides per les conselleres de la CUP amb un increment en la seva contractació i facturació des que han entrat al govern, augment que supera amb escreix les cagades de colom i estornell que plouen per segon quan camines per la vorera d’algunes zones de la ciutat i a certes hores del dia. El dissenyador hauria de ficar moltes cagades i coloms i també els altaveus aquells que sonen a tot drap que sembla que estiguis a Port Aventura. I alguna sirena del #PLASEQTA també caldria.
Continuant amb les batalletes preelectorals, necessitem que a la portada aparegui el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània entre les mans de la consellera d’esports Mary López i Berni Álvarez, representats com si fossin Kong i Godzilla defensant a mort què és millor per a la ciutat, si ser la seu d’un campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques de minibàsquet o ser la seu de la primera edició de la Copa Intercontinental de Bàsquet, que veurien tantes o més persones al món com rajoles aixecades té la ciutat i que fan cloc cloc quan passes per damunt. Deixo al lector que cadascú elegeixi qui és Kong i qui és Godzilla dels dos consellers.
I per últim, i per no fer un disseny carregat del tot, no ens hauríem d’oblidar pas de ficar a la portada algun carrer peatonal, moltes terrasses obertes fins a altes hores de la nit, un cartell amb el candidat Rubén Viñuales i el seu Il·lusionat amb Tarragona, alguna xurreria, ara que en tenim tantes a la zona del nou eixample Nord, i molta gent amb samarretes llampants corrent curses solidàries de tota índole els diumenges al matí. Des d’aquest petit article d’opinió envio el repte a alguns dels dissenyadors i il·lustradors de la ciutat, com poden ser @Andulupandu, Edu Polo, Lluís Miquel Jiménez, Pisar o Marta Escobar, entre d’altres, perquè entomin aquest encàrrec de fer el skyline actual de la ciutat amb aquestes petites directrius que els hi he donat.
Ben pensat, potser la feina la podria fer l’alcalde Ballesteros, ara que ha anunciat que es jubilarà de la política municipal. Entre tots l’hem d’ajudar a buscar activitats, especialment desprès de quatre anys escalfant la banqueta de l’oposició sense pràcticament dir ni ase ni bèstia.
