Fa uns dies els meus alumnes de Comunicació Digital de 1r de batxillerat de l’institut Antoni de Martí i Franquès van fer una de les activitats que més m’agrada d’encarregar: comprar un diari, buscar algun lloc (una terrassa, a casa, un parc, etc.) on llegir-lo i fer-ho amb la companyia d’un cafè o beguda.
Malgrat que fa més de dos-cents anys que llegim… diaris, aquest és un hàbit que s’està perdent, com la lectura. Lluny queda la tradició de fer cultura i ciutadania amb el diari a les mans, allò que Hegel considerava l’oració matinal del ciutadà. El món d’avui ens porta a una velocitat d’accés a la informació i, a la vegada, a una manca d’atenció i a una presència de les fake news que fan que els arbres no ens deixin veure el bosc del coneixement. Sense aquesta sapiència assolada el concepte de ciutadà queda coix. Per exercir una ciutadania responsable ens cal tornar a la lectura atenta, a entendre el que passa al nostre entorn i a tenir uns moments de ‘pau interior’.
Algunes de les reflexions dels alumnes apunten a aquesta idea-força i és, en molts casos, un descobriment vital: cal la tranquil·litat del paper (i l’olor), la pau de l’espai on percebre allò que llegim de forma plena; el plaer del silenci i la desconnexió imprescindible de les xarxes socials.
Aquí en teniu algunes mostres:
Natàlia, En p-a-p-e-r
Ona, Una tassa de cafè
Angela, Aire fresc i la flaire de cafè
Sara, Bon dia(ri)!
Begoña, No hi ha res millor que un diari i cafetó!
Rafa, Esmorzar, bicicletes, amistat i lectura
Em plau que una activitat d’aula provoqui una reflexió vital sobre la lectura en sentit global. Em dono per ben pagat!