Fa unes setmanes la Montserrat Aleu em va fer a mans un manuscrit amb els parlaments del Ball de Pastorets de 1909 que havia escrit el seu avi, Josep Aleu Benaiges. Amb l’excusa d’aquesta esplèndida troballa, aprofito per comentar alguns detalls poc coneguts pel que fa a la recuperació del nostre Ball.
D’entrada recordar que les primeres notícies d’aquest ball a Tarragona estan datades l’any 1633 quan formava part del seguici que la ciutat oferí a Felip IV i Maria Isabel de Borbó en motiu de la seva visita, tot coincidint amb les festes de Santa Tecla d’aquell any. Tornem a trobar anotacions sobre el ball l’any 1734, tot i que no apareixen d’una manera més continuada entre la segona meitat del segle XIX l’any 1929 el qual, segons sembla, és el de la seva darrera actuació abans de la recuperació actual.
La recuperació del ball
Quan l’any 1990 l’Esbart Dansaire es planteja la seva recuperació es tenien dues versions mecanografiades dels parlaments, d’anys diferents però amb poques diferències, que havien conservat Josep Bofarull i Salvador Fà Saltó. Van ser aquestes versions, adaptades per Magí Sunyer, les que van permetre fer els primers parlaments. D’altra banda es van localitzar dues fotografies. Una de Gerard Chinchilla, que es calcula que pot ser de l’any 1915, i una segona d’Hermenegild Vallvé, que va facilitar en Janó Salvadó a través de Jordi Bertran, i que podria ser de l’any 1922. Els parlaments i les fotografies van ser els elements principals en el procés de recuperació del ball.
En aquestes fotografies es veu clarament que els components del ball són molt joves i que avui en dia estarien dins els que s’ha definit com a Seguici Petit. Aquest punt el confirmava Lluís Romeu, amb el que casualment vam coincidir l’any 1995, quan tenia prop de 90 anys, i explicava amb enyorança l’època quan ell havia estat Majoral del Ball de Pastorets.
Sembla que no tenia més de 10 o 12 anys quan va sortir i que només ho va fer un parell d’anys. De fet, no va reconèixer els components de les fotografies de manera que no devien coincidir. En Lluís Romeu i Barbarà era veí del carrer de Mediona i recordava quan, junt amb una colla d’amics que anava dels 8 als 15 anys, prenia part dels assaigs que es feien al Pla de Palau amb una persona que tocava el flabiol, que podria ser Miquel Quadrat tot i que no ho sabia segur. No formaven part de cap grup definit ni de cap entitat en concret, sinó que les persones encarregades, dues pel que en Lluís recordava, buscaven la gent entre el jovent i organitzaven el ball si tenien balladors suficients. No cal dir que aleshores havien de ser tot nois, una cosa més que, sortosament, ha canviat.
Una diferència important entre el model actual i el de primers del segle passat seria el pes de la dansa o els parlaments en el desenvolupament del ball. Actualment el ball té una part important i només es reserven els parlaments per moments concrets, especialment la nit de la vigília de Santa Tecla. Abans, però, eren els parlaments els que tenien la part principal i el mateix Lluís reconeixia que volien enllestir ràpid els actes protocol·laris, on el ball participava amb la resta d’elements de la festa, per poder fer les seves representacions.
Més parlaments que dansa
Tot i que a Lluís Romeu li sonava la música no era capaç de recordar la coreografia, fet que confirma que ballaven ben poc durant les festes. Recordava fàcilment, però, alguns dels parlaments ja que els repetien una vegada i altra pels carrers de la ciutat mentre els diables passaven a demanar la voluntat als presents. No feien la representació completa, com ara és habitual, sinó que feien dos o tres parlaments de pastors, amb la resposta corresponent del Majoral o la intervenció de la pastora, i directament passaven a demanar la voluntat per canviar de carrer i tornar a començar. Just després de les festes preparaven un berenar que era més o menys generós en funció del que s’havia recollit. Pel que recordava en Lluís, no menjaven malament.
Junt amb els comentats parlaments de 1909 hi havia una nota que l’organització va passar als organitzadors del ball l’any 1922 on es detallen els horaris i llocs on es desenvolupaven els actes conjunts protocol·laris. La vigília de la festa, el 22 de setembre, s’havien de trobar davant de l’ajuntament per “acompanyar el gegants durant el cercavila”. Es pot veure en aquesta nota que les anomenades “danzas del país” tenien un paper secundari en la celebració.
El dia 23 es trobaven a les 9:30 per acompanyar a les autoritats a l’ofici i a les 12 tots els grups feien la seva representació davant de l’Ajuntament. Cal suposar, tot i que no ho indica la nota, que feien la baixada conjunta. Destaca la poca diferencia amb els horaris actuals tant la vigília com el dia de la Patrona.
La nota els dona llibertat per actuar pels carrers entre les 4 i les 6 de la tarda. A aquella hora s’havien de tornar a trobar davant de l’Ajuntament per acompanyar les autoritats a la professó. Ja no dóna més instruccions durant el dia tot i que indica que a les 10 de la nit hi haurà festa al Passeig Pi i Maragall (Passeig de les Palmeres), fet que es repeteix el dia 24.
També tenien sortides la tarda del dia 24, que aquell any va caure en diumenge, i el matí del dilluns 25 de setembre. Aquestes sortides també eren lliures i cal suposar que servien per acabar de fer la col·lecta.
Com es pot veure curioses diferències i coincidències entre el ball de Pastorets de fa cent anys i l’actual, en part com a conseqüència també de les diferències i coincidències en l’organització de la festa.