Una investigació en què participa la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) permet detectar els punts òptims de maduració del raïm a partir d’una tècnica simple amb espectroscòpia d’infrarojos que s’aplica a les vinyes i que facilita conèixer el millor moment per a la recollida segons l’ús desitjat.
El grup de recerca Chemometric and Sensometric for Analytic Solutions del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV han desenvolupat el sistema juntament amb l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries i l’Institut Tecnològic Agrari de Castella i Lleó.
Per a l’estudi, els investigadors s’han basat en un mostreig molt ampli i en l’ús d’una tècnica amb espectroscòpia d’infrarojos que no fa malbé la fruita i que té com a objectiu ajudar el sector primari a diversificar la seva activitat, augmentar el consum de fruita i evitar que s’acabi desaprofitant, ha informat la URV.
El primer pas consisteix a obtenir informació de l’estat de maduresa de tota la vinya «determinant paràmetres com la quantitat de sucres i acidesa de les mostres, l’orientació i la posició del cep dins la vinya, la de cada raïm dins del cep i fins i tot la de cada gra dins del ramell perquè les conclusions siguin fiables», ha indicat l’investigador del projecte Daniel Schorn-García.
La tècnica es basa en la interacció d’un feix de llum infraroja amb les molècules del raïm, que «provoca que tots els enllaços de les molècules pateixin vibracions concretes que, amb un tractament matemàtic adequat o quimiometria, es poden relacionar amb la informació sobre la composició i en quina proporció es troba cada molècula», ha argumentat l’investigador.
Amb aquesta informació tan precisa i tenint en compte en quin moment i en quina posició s’ha obtingut cada gra, es pot establir quins fruits són adequats per veremar a cada moment en funció del seu destí final, ha afegit la URV.
La URV ha indicat que les anàlisis clàssiques de les mostres de raïm impliquen el transport fins al laboratori i, un cop allà, l’ús de tècniques costoses en temps i diners.
Per això, els investigadors han ressaltat que una tècnica com l’espectroscòpia d’infrarojos, que és «molt ràpida, no requereix cap reactiu i permet fer l’anàlisi de la fruita al camp sense afectar-la, suposa una alternativa molt interessant».
Segons la investigadora Montserrat Mestres, al raïm «generalment sempre es busca el punt òptim pensant en la vinificació» però que «si establim diferents moments de maduració es podrà aprofitar el raïm per fer sucs, per convertir-lo en snacks o per menjar-lo directament, entre d’altres usos».
D’aquesta manera, el recol·lector, que «moltes vegades deixa el raïm al cep» perquè «no li surt a compte recollir-lo o perquè hi ha sobreproducció, tindrà l’oportunitat d’aprofitar-lo esperant un altre moment òptim de maduració per destinar-lo a un altre ús», ha afegit la investigadora.