Almenys set escoles i instituts de Reus conviuen amb entorns de soroll més elevats del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons l’organisme, a peu de carrer no s’haurien de sobrepassar els 55 decibels (dB) –l’equivalent a una conversa normal– durant el dia i alerta que a partir dels 75 dB –el que seria un carrer molt transitat– el so és nociu. A més, el propi Ajuntament de Reus protegeix especialment els entorns sanitaris, docents i culturals com a ‘zones de sensibilitat acústica alta’ i marca que durant el dia no s’haurien de superar el 55 dB en aquests entorns.
Malgrat tot, a la capital del Baix Camp hi ha tres centres que conviuen amb un entorn que assoleix els 75 dB, i quatre més que se situen per sobre de 60 dB. Tots, per qüestions de trànsit, segons el darrer mapa de soroll elaborat per l’Ajuntament de Reus i fet públic recentment. Un mapa que es basa en mediacions fetes al carrer.
«Deu decibels de més poden semblar poc, però es tracta d’una escala logarítmica i un increment de 10 dB significa augmentar 10 vegades la intensitat del so», detalla Pedro García, professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i investigador sobre contaminació acústica. De fet, alerta de la fatiga que causa estar exposat a nivells alts de soroll, així com problemes d’ansietat i cardíacs si l’exposició és molt contínua.
Aquests set centres educatius que estan per sobre de 60 decibels representen gairebé un 30% del total d’escoles i instituts de Reus i tots se situen a les vies més transitades de la ciutat. De fet, els tres centres que assoleixen els 75 decibels estan ubicats a les grans avingudes d’accés: l’escola General Prim, al costat de Països Catalans; l’Escola Institut Pi del Burgar, al carrer Camí de Valls; i l’institut Gabriel i Ferrater, a la carretera de Montblanc.
Pel que fa als centres que superen els 60 dB –que seria el soroll d’una terrassa de bar–, també estan en carrers transitats, com és el cas de l’escola Prat de la Riba. Aquí, de fet, les famílies es mobilitzen des del curs passat per demanar la pacificació de l’entorn escolar, pensant tant amb la seguretat, però també amb el soroll.
«Sabem del cert que el soroll afecta el benestar dels infants», subratlla Mariona Genís, investigadora de l’Escola d’Arquitectura de la URV. Tal com explica, l’arquitectura «té molt a dir», i si habitualment es posa el focus en la font de soroll, recorda la importància de l’aïllament dels edificis. També posa l’accent en la reverberació, és a dir, el rebot sonor, la qual cosa contribueix a apujar el volum si, per exemple, dues persones no s’entenen bé per l’efecte de reverberació de la seva veu i, en conseqüència, acaben parlant més alt. El fenomen també el trasllada als patis de les escoles, «on hi sol haver molt de ciment», per la qual cosa el so també genera aquest efecte rebot.
Aïllament i menys cotxes
Per intentar aportar solucions, Mariona Genís aposta per tres línies de treball: reduir els factors (el trànsit), treballar amb els aïllaments de les escoles i apostar per materials més absorbents. Els nous centres educatius ja es construeixen tenint en compte aquest confort. «La normativa actual és molt exigent», remarca Genís, mentre que amb els centres ja construïts «es pot treballar amb aïllaments, tenen marge de millora», afegeix. Aquesta investigadora de l’Escola d’Arquitectura de la URV alerta que «a vegades no som conscients dels nivells de so als quals estem exposats» i, per tant, «el primer exercici és ser-ne conscients».
El mateix Ajuntament de Reus està començant a fer canvis per intentar reduir el soroll que hi ha als carrers de la ciutat. I és que, com recorda Pedro García, «la responsabilitat és de l’administració local» i posa l’exemple de França, on s’han començat a posar radars sonors per multar els vehicles que es passen de decibels.
A Reus encara no es planteja aquesta qüestió, però sí que es treballa en la pacificació de carrers, tal com està previst a l’entorn de l’escola General Prim (carrer del Dr Ferran). Fonts municipals també recorden que es treballa en la transformació d’escoles en refugis climàtics i es treballa per licitar el pla director d’entorns escolars. El pla de mobilitat també té una línia d’actuació per a pacificar entorns escolars i la mateixa entrada en vigor de la zona de baixes emissions també ha d’acabar beneficiant aquests entorns.
Centres amb més soroll a l’entorn
1. Institut Domènech i Montaner
2. Institut Gabriel i Ferrater
3. Escola Institut Pi del Burgar
4. Escola Prat de la Riba
5. Escola General Prim
6. Institut Salvador Vilaseca
7. Escola Teresa Miquel i Pàmies
