Els governs locals d’Alcover i Reus valoren com una gran oportunitat per a la mobilitat sostenible i alternativa el projecte que permetrà unir aquestes localitats a través d’un carril bici interurbà al llarg dels camins laterals de la C-14. El passat febrer, Infraestructures de la Generalitat va adjudicar la redacció del projecte, que preveu un traçat de gairebé 11 quilòmetres que també discorrerà pel terme de la Selva del Camp. A més, el pla inclou actuacions a la C-14z, dins el terme de la Selva, i un petit tram final de la C-240a, ja a Alcover.
«Que la segona àrea metropolitana més important de Catalunya pogués estar connectada amb Alcover, ens convertiria en la porta d’entrada al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades», expressa l’alcalde d’Alcover Robert Figueras. En declaracions al Diari, apunta que el carril bici «potenciaria» el municipi perquè atrauria «turisme vinculat a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient».
Mobilitat quotidiana, el repte
Més enllà de la seguretat que aportarà per a la pràctica esportiva del ciclisme, el batlle confia que aquesta via pedalable esdevingui una opció real per als desplaçaments quotidians. Un fet que, en paraules de Figueras, representaria un pas important per a tots aquells alcoverencs que es desplacen a Reus o la Selva per motius laborals.
La voluntat d’afavorir la mobilitat activa és el pal de paller de l’Estratègia Catalana de la Bicicleta, dins la qual s’inclou el projecte. L’encàrrec ha estat adjudicat a Forest Gestión Integral de Ingeniería S.L., per un import de 97.187,20 euros (IVA inclòs) i amb un termini de redacció de sis mesos.
«La iniciativa suposa una mirada alternativa més enllà de la mobilitat sostenible dels vehicles de motor», assenyala el regidor de Via Pública de Reus, Daniel Marcos. «Reus, com a capital de comarca, ha de potenciar aquestes connexions amb l’entorn», afegeix.
Aquesta connexió interurbana alternativa entre Reus i Alcover es suma a una xarxa de mobilitat sostenible que pretén connectar el Camp de Tarragona. A punt de completar-se la construcció del carril bici entre Reus i Cambrils, el regidor confia ara que enllaços pedalables amb Riudoms, Vila-seca i Salou des de la capital del Baix Camp també siguin tangibles en el futur.
A més, Marcos recorda que les concessions del transport interurbà finalitzen el 2028, fet que obliga «a repensar la mobilitat metropolitana». En aquest sentit, assegura que la nova xarxa podria ajudar a convertir les ciutats en més «resilients, sostenibles, netes i pacificades».
La via pedalable condicionarà camins laterals que actualment, segons Figueras, «no compleixen les condicions mínimes de seguretat», especialment a la zona de la C-14z. Les obres arrencaran al punt quilomètric 10+350 de la C-14, dins el terme municipal de Reus, i seguiran fins a la C-14z, a la Selva del Camp.
A partir d’aquí, es preveu redistribuir la secció de la via per incorporar-hi l’espai per a ciclistes, des del PK 15+600 fins a l’encreuament amb la C-240a, per on continuarà fins a l’avinguda de Reus d’Alcover. El projecte també contempla la millora les cruïlles entre les carreteres C-14z i TV-7046 i entre la C-14z i l’avinguda de les Flors.
Viabilitat carril bici Reus-TGN
«A nivell estratègic, sempre és un encert promoure connexions interurbanes amb els municipis de la rodalia. A més, qualsevol ampliació d’infraestructura per millorar la comoditat i seguretat de les bicicletes sempre és bona notícia», manifesta Xavier Delclòs, doctor en geografia i investigador en territori i mobilitat urbana a la URV.
Tot i així, Delclòs remarca la importància d’adequar aquestes vies per a l’ús quotidià: «Cal pensar els carrils bici com si dissenyéssim carrers, no carreteres. Fer 40 minuts en bici sense cap ombra o en un espai inhòspit no és atractiu per a l’usuari».
Per aquest motiu, Delclòs descarta un carril bici paral·lel a la T-11 entre Reus i Tarragona. Defensor de la intermodalitat com a mètode més efectiu, aposta per l’antiga carretera de València com a eix més útil. Proposa aprofitar les connexions amb els barris de ponent de Tarragona i estendre-les cap a Bonavista i la Canonja, fins a arribar a Vila-seca, un recorregut de pocs quilòmetres que coincidiria amb el traçat previst del tramvia.
