De l’aiguardent, a la indústria tèxtil, avícola, farmacèutiques o al mercat del petroli. Reus és ple d’històries empresarials que expliquen la ciutat actual i una cinquantena d’elles queden ara immortalitzades al llibre Noves històries empresarials de Reus, del periodista i escriptor Joan Antoni Domènech. Alguns dels capítols són coneguts, d’altres són parcialment inèdits i alguns veuen per primer cop la llum. Però cap deixa de sorprendre, com la relació d’Aspirina amb Reus; un petrolier anomenat Ciudad de Reus; o el port esportiu de Marbella que du el nom de Josep Banús Masdeu, protagonista de grans obres, urbanes i turístiques.
En total, cinquanta històries que se sumen a les ja publicades al llibre anterior, Històries empresarials de Reus, i que intenten recuperar el nom i la memòria d’alguns empresaris rellevants. «Alguns donen nom a un carrer o una plaça de la ciutat, encara que pocs sàpiguen qui van ser», diu Domènech, que intenta rescatar-los de l’oblit després de resseguir les trajectòries a través d’arxius i de l’ajut de moltes persones. «Un petit tresor», resumeix el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ens col·laborador.
Entre les històries explicades en les més de 200 pàgines, n’hi ha de ben curioses, com les indústries farmacèutiques i laboratoris que van prosperar a Reus. Aquí s’emmarca la història d’Antoni Serra Pàmies (Valls, 1859-Reus, 1929), que va aconseguir un acord d’exclusivitat amb Bayer, convertint-se en el primer industrial a produir Aspirina com a marca a l’Estat i arribant a ser el proveïdor en exclusiva de l’exèrcit fins als inicis de la Guerra Civil. Pàmies també va fixar-se amb les aigües minerals envasades i va tancar acords amb productors farmacèutics estrangers i amb marques d’aigües minerals com Vichy-Etat.
El nom de Reus també està inscrit en el naixement de la gran indústria petroliera estatal, de la mà d’emprenedors com els germans Francesc i Eduard Recasens, darrere de la creació de la companyia CEPSA el 1928 i la posterior refineria a Tenerife el 1930, la primera que es va aixecar a l’Estat; o la nissaga dels Vilella, amb un primer complex refinat a Reus (anys 80 del segle XIX) i posteriorment, a Tarragona, que mantindria el nom de La Pensilvania. Com a apunt curiós que s’explica al llibre, un dels primers vaixells de la flota petroliera espanyola es deia Ciudad de Reus, nom que va ser suggerit pels accionistes de La Pensilvania, que van participar com a copropietaris del vaixell.
Les dificultats com a motor
A principis dels anys 30 del segle passat hi havia censats a Reus 1.840 comerciants i industrials, és a dir, «el 13% de la població total tenia una empresa», destaca Joan Antoni Domènech. Un fet que il·lustra aquest motor empresarial. Domènech intenta donar les claus del perquè la ciutat ha sigut tan prolífica, i en destaca algunes, com la localització geogràfica, enmig d’un encreuament de camins, a mitja distància de la costa. Però, sobretot, «per l’absència de facilitats», amb problemes d’abastament d’aigua, que suposen una «lluita constant contra les adversitats». Un esperit lluitador amb capacitat d’adaptació i transformació. A més, també assenyala una altra peculiaritat de l’economia local, amb la creació de moltes empreses de manera local, amb la implicació de diversos accionistes.
La presentació del llibre, avui a les 19 h a la Cambra de Comerç
El llibre Noves històries empresarials de Reus, de Joan Antoni Domènech, serà presentat la tarda d’aquest dijous, 19 de setembre, a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus, a les set de la tarda. Es tracta d’un segon volum d’històries sobre empreses i empresaris de la ciutat dels últims 125 anys. Dona continuïtat a Històries empresarials de Reus, tot i que Domènech assegura que es poden llegir independentment. Periodista i escriptor, Joan Antoni Domènech ha treballat en diversos mitjans de comunicació generalistes, i especialitzats en economia i cultura. És autor de diversos llibres de cròniques, assaig i entrevistes. Entre els seus últims títols, Jaume Queralt; Crónicas de Tarragona, historias urbanas y mundanas; Homenots de Tarragona; Teoria del Serrallo; o Conversaciones con Antonio Pont (Borges).
