Com molts altres ciutadans, la setmana passada vaig quedar força trasbalsat amb l’anunci del tancament de l’edifici del Centre Catòlic, seu del Bravium Teatre. Una decisió de la propietat irrevocable i amb efectes immediats. De fet, el dissabte ja rebia un correu electrònic que comunicava la cancel·lació de l’espectacle Una altra història de Sant Jordi, dels Picarols, que tenia previst anar a veure el mes vinent.
No per conegudes les complexes relacions entre l’Arquebisbat de Tarragona i el Bravium Teatre la notícia deixa de ser del tot sorprenent. Sobretot, per la rapidesa dels esdeveniments i perquè l’entitat teatral es veu ara abocada a tancar sense tindre cap pla B. Les formes també han sorprès, i molt, els responsables del Bravium. En el seu comunicat utilitzen paraules com «estranyesa» o «desnonament encobert» per descriure l’anunci de la propietat.
Així mateix també m’ho explicava el seu president, Ferran Figuerola, farà un parell de dies. Em recordava les millores que han executat aquests últims anys i que feia temps que anaven el darrere de l’Arquebisbat de Tarragona per parlar del lloguer de l’espai però sense massa èxit. El contracte entre les dues parts, a més a més, va vèncer l’any passat, deixant ja un panorama futur amb moltes incerteses.
L’Arquebisbat, per la seva banda, assegura que no es pensava trobar l’edifici del carrer de la Presó tan degradat i que representés un «greu perill» pels usuaris. Una conclusió extreta després de consultar l’informe arquitectònic que va encarregar i que és el que l’ha portat a prendre la decisió final: tancar i buidar l’edifici de forma urgent.
Tot i que no hi ha cap data sobre la taula, des de l’Arquebisbat han comunicat al Bravium la seva voluntat de prioritzar la rehabilitació de l’immoble com més aviat millor. Per fer-ho possible, durant la roda de premsa van expressar la necessitat de trobar inversors a la vegada que no tancaven la porta a cap possibilitat. Com a propietaris és lògic, doncs, que prioritzin els seus interessos.
Amb el tancament del teatre del Bravium ja consumat, i sense descartar que les dues parts puguin acabar arribant a un acord, l’entitat ja treballa per seguir endavant. El panorama actual és certament complicat, i més per un sector cultural molt castigat per les restriccions de la maleïda pandèmia. Avui mateix, la junta ha convocat els mitjans per explicar quina línia té intenció de seguir. Un dels contactes ja iniciats són amb l’Ajuntament, amb qui treballa per si els pot cedir un espai on deixar temporalment tot el material. També estudien com poder portar a terme els cursos que encara no han finalitzat.
Suport ciutadà pel 70è aniversari
Les mostres de suport a través de les xarxes han estat unànimes. Un fet que demostra el gran arrelament d’una entitat que ha estat la casa de molts amants del teatre i un dels puntals que han construït el potent teixit cultural, crític, divers i de gran qualitat que té la ciutat.
Capritxos del destí, tot plegat passa l’any que el Bravium Teatre compleix el seu 70è aniversari i en la setmana que se celebrava el Dia Mundial del Teatre. Dissabte, precisament, diverses entitats i ciutadans van aprofitar l’efemèride per continuar mostrant el seu escalf a la gent del Bravium. I és que el tancament d’un teatre, pels motius que sigui, és sempre una mala notícia.
